Publicitat
Publicitat

DE TAPES

Una portada que trenca un tabú

A la portada d' El teu nom és Olga , de l'Espinàs, hi ha una foto de la seva filla, Olga, la qual cosa sembla ben lògica. Però no sempre va ser així: la primera edició era molt més austera. Amb Isabel Martí acabaven de fundar l'editorial La Campana amb 30.000 pessetes, i era qüestió de fer-les durar, com a mínim fins a saber si el projecte aixecava el vol (i el va aixecar). Els dissenyadors vindrien després. I abans d'aquesta portada, encara n'hi hauria una altra, ja amb fotografia, on es veia la nena, a casa entre els seus.

M'estimo més aquesta última versió. A la fotografia l'Olga té uns vuit anys, diríem, i se la veu ben vestida i pentinada. Molt probablement es tracta d'una foto de diumenge, anant o tornant de missa. El que sí que sabem del cert és que la va fer el mateix Espinàs, que té tirada a la fotografia i al cinema, unes facetes que han quedat eclipsades per les d'escriptor i cantant d'Els Setze Jutges.

Si la prefereixo és per la coherència absoluta amb el llibre, en què l'autor passa comptes d'alguns dels problemes -socials- viscuts arran de tenir una filla amb síndrome de Down. Parlem encara d'una època en què aquestes criatures es proscrivien sovint de l'espai públic. Però l'Olga no: ben mudada i al carrer amb tothom. Més encara: en una portada. Objecta-hi alguna cosa, si tens estómac. No deixa de tenir un punt de conquesta, i m'agrada.