Bill Bryson segueix amb les seves breus històries i ara encara el volum A casa; breu història de la vida privada. La portada de la versió en català (La Magrana) aprofita la il·lustració de la versió original anglesa: d'una casa de joguina n'emergeixen objectes dispars i una mica surreals, en una imatge que recorda els collages que Terry Gilliam feia per als Monty Python. La idea de la il·lustració és clara: les cases amaguen rere les seves façanes tot tipus de vicis privats que contrasten amb les virtuts públiques. Els objectes victorians que retraten tenen un punt de delirant.
L'autor de la il·lustració és Henry Steadman, que, a la seva pàgina web, resumeix la seva carrera en una sola paraula: rectangles. "Em dedico a això, i vol dir fer fotografies i portades de llibres". De fet, l'autor ja havia decorat la primera pàgina de les anteriors obres de Bryson.
Però jo em quedo amb l'edició americana del llibre, en què la portada és molt opaca, imita una porta i només hi ha el nom de l'autor i el títol. Però una o ha estat modificada perquè sigui un pany. És una solució elegant: la portada és una bona metàfora d'una casa: el que compta no és l'aspecte extern, sinó el que es cou a l'interior.
