Publicitat
Publicitat

La poma de la discòrdia, entre cinc cineastes

Tota bona pel·lícula surt del cap d'un bon director. Els Oscars d'aquest any han seleccionat cinc genis amb ments prodigioses que aquesta nit es disputaran l'estatueta.

Qualsevol director honest sap que és indecorós que els proletaris de la indústria quedin ocults en aquells crèdits microscòpics del final de la pel·lícula que ningú no es queda a veure. Cablistes, auxiliars, atrezzistes, meritoris i d'altres anònims són, malgrat tot, peces de Lego cabdals en el projecte. I el cineasta és com un titellaire que no faria res sense les seves marionetes. Ara bé, els fils no es mouen sols i depèn del geni de cada director que tot plegat arribi a bon port. És per aquest art particular que sempre se'ls professa tanta devoció.

Cada mes de gener, els acadèmics de Hollywood de la branca de direcció decideixen quins són els cinc millors cineastes que han estrenat pel·lícula en l'últim any i els planten a les portes dels Oscars. Els cinc seleccionats que avui esperen que es faci fosc amb candeletes són Darren Aronofsky per Cisne negro , els germans Coen per Valor de ley , Tom Hooper per El discurs del rei , David Fincher per La red social i David O. Russell per The fighter . Cadascun d'ells, amb els seus partidaris i els seus detractors, es juguen aquesta nit una gota de prestigi, que ha caigut, en altres edicions, sobre alguns dels grans mestres de la història, com John Ford i Billy Wilder.

Cos a cos
El discurs del rei és, segurament, la pel·lícula preferida d'aquest any. Si més no, hi ha poques enquestes que diguin el contrari. Ara bé, tot i que el seu director Tom Hooper arriba amb força a la palestra, no es pot negar que Fincher porta una carrossa tirada per dos unicorns: La red social ja li ha valgut el Bafta i el Globus d'Or al millor director. No és la primera vegada que Fincher es disputa un Oscar. Fa dos anys ja va ser candidat a l'estatueta per El curiós cas de Benjamin Button , tot i que el premi va ser per al britànic Danny Boyle per Slumdog millionaire .

Però si la cosa va de veterans, els Coen són candidats amb una bona motxilla. Fa tres anys van endur-se l'estatueta per No és país per a vells , onze anys després d'haver competit per l'Oscar al millor director amb la seva pel·lícula del 1996, Fargo.

Amb menys punts arriba Russell, debutant en la gala, que ja va perdre la lluita pel Globus d'Or davant Fincher. El cas d'Aronofsky és més inquietant.

Cisne negro és de les obres que aspiren a la millor direcció i que acumula menys nominacions. Només és candidata a cinc categories. Però en totes cinc se situa amb una convicció que fa tremolar els contrincants. Els resultats, senyors, aquesta nit.