Publicitat
Publicitat

LES ESTRENES DE LA SETMANA

'Grupo 7', d'Alberto Rodríguez, retrata la corrupció en la lluita antidroga a la Sevilla dels 80

Un 'thriller' policíac de primera

The wire a Sevilla. Un film policíac aborda l'operació que va netejar de narcotràfic la ciutat abans de l'Expo del 92. Grupo 7, d'Alberto Rodríguez, continua la bona ratxa del cinema de gènere espanyol.

Alguna cosa està canviant en el cinema de gènere espanyol. Si el 2011 títols com Eva, Blackthorn, Mientras duermes i No habrá paz para los malvados van arreplegar premis i elogis des de gèneres tan poc conreats a l'Estat com la ciència-ficció, el western , el terror o el thriller , enguany, en les últimes tres setmanes, tres cintes han mantingut ben alt el llistó: la comèdia de ciència-ficció Extraterrestre , el tercer lliurament de la saga REC i el trepidant thriller policíac d'acció Grupo 7 , que avui arriba a les cartelleres.

Ambientada a la Sevilla dels anys 80, la pel·lícula traça un paral·lelisme entre la construcció de les infraestructures de l'Expo del 92 i l'operació de neteja del narcotràfic al centre de la ciutat, a càrrec d'un grup específic de la policia, tan expeditiu i violent com efectiu en la seva tasca. A mesura que augmenta la violència exercida també ho fan els èxits policials, i comença una escalada que durà els membres del grup a traspassar la legalitat i caure en la corrupció i l'assassinat, això sí, sense acabar de perdre mai el favor i la complicitat dels seus superiors.

En una línia similar a la d'Enrique Urbizu a No habrá paz para los malvados , el sevillà Alberto Rodríguez imprimeix a Grupo 7 una sequedat en el to i un ascetisme en les imatges que el relaciona tant amb el thriller nord-americà dels 70 com amb el polar francès -de fet, Rodríguez cita Llei 627 de Tavernier com a gran referent estètic de la pel·lícula-. Amb el realisme com a aliat, la càmera es passeja àgil i enèrgica pels terrats o carrerons de la ciutat en persecucions trepidants, però també s'endinsa en la Sevilla dels puticlubs i els supermercats de la droga per capturar el color de la misèria i el perfum desesperat de la marginalitat.

Hereva de 'The wire'

Autor d'una curta però intensa filmografia que ha retratat l'alienació de l'extraradi ( 7 vírgenes ) o els clarobscurs més sòrdids de la maduresa ( After ), i consolidat com una de les veus més sòlides del cinema espanyol actual, Rodríguez fuig de la verborrea habitual del gènere i confia en les imatges per explicar la història d'aquests policies i la incomunicació emocional que els condueix a la violència. De retruc, la contenció expressiva afavoreix la interpretació de l'ídol juvenil Mario Casas, minimitzant l'efecte destructiu de la insuficient vocalització de l'actor.

A Grupo 7 no hi ha lloc per a personatges d'una peça sense contradiccions: a la pel·lícula hi regna una ambigüitat moral que confon policies i traficants, com a bon film policíac que assumeix el llegat de la sèrie The wire , a partir de la qual ja no és possible plantejar-se una història sobre la lluita contra el narcotràfic en termes de bons i dolents.