Publicitat
Publicitat

PENSAMENT

Un poeta en guerra contra l'aburgesament

Alfredo Jaar i Miguel Morey constaten la vigència del discurs de Pasolini al CCCB

Una de les imatges més impactants del film Les cendres de Pasolini recull una intervenció del cineasta italià en què critica la televisió perquè és un mitjà de comunicació de masses "profundament antidemocràtic" que embruta les relacions que s'hi produeixen. La potència de l'afirmació s'amplifica pel fet de pronunciar les paraules en un debat televisat a la RAI davant l'evident incomoditat del moderador. La pel·lícula és l'assaig visual que l'artista xilè Alfredo Jaar va fer el 2009 quan va ser convidat a participar en la Biennal de Venècia. "Jo treballo amb el context -explicava ahir al CCCB-. I en aquell context, que era la Itàlia de Berlusconi, vaig pensar que s'havia de fer sentir la veu de Pasolini".

La projecció de Les cendres de Pasolini va inaugurar ahir els debats que complementen l'exposició del CCCB Pasolini i Roma . Fugint del format tradicional, Jaar va preferir presentar la pel·lícula amb una detallada explicació de la instal·lació que va presentar a la Biennal d'aquest any: una maqueta submergida dels Jardini on se celebra la fira artística que criticava la seva "organització obsoleta" i les jerarquies implícites. "L'arquitectura no és innocent -assegurava Jaar-. L'obra és un homenatge a la cultura, però alhora és un qüestionament de la cultura", prosseguia. A la manera pasoliniana, en Jaar hi conviuen la crítica i la confiança en la cultura. "Després de la Segona Guerra Mundial, Itàlia estava de genolls. Però en només 15 anys, un seguit d'artistes, entre ells Pasolini, van aixecar-la. Si aleshores va ser possible, ara també", va afirmar.

Bibliografia creativa

I si Alfredo Jaar va recórrer a la seva obra per il·lustrar el pensament de Pasolini, el catedràtic de filosofia Miguel Morey -traductor de pensadors tan incòmodes per a la societat com Foucault i Deleuze- es va decantar per oferir una bibliografia creativa del pensament pasolinià. En primer lloc, recordant el text d'Alberto Moràvia en memòria de Pasolini quan feia 30 anys de la seva mort i el desencant del cineasta per la doctrina de Gramsci -fundador del partit comunista italià-, que coincideix amb l'arribada del capitalisme de masses i la societat de consum a la Itàlia dels 50. "Desaparegut el poble de Gramsci, substituït per la massa, tot condueix Pasolini a quedar-se sol, en guerra contra tot, consagrat a destruir l'aburgesament de la societat", citava Morey. Ja ho deia el director en un fragment de Les cendres de Pasolini : "Rebutjo produir res que sigui un objecte de consum". Els altres textos que va proposar Morey per abordar Pasolini són l'entrevista que va concedir un dia abans de morir (titulada profèticament Tots estem en perill ) i l'assaig Noves qüestions lingüístiques , que reflecteix el viatge de Pasolini de la poesia al cinema, "un llenguatge que va descobrir buscant una nova tècnica".

Les