Publicitat
Publicitat

ESTRENA D'ÒPERA

El teatre ofereix les obres que van inaugurar el verisme: 'Cavalleria rusticana' i 'Pagliacci'

El poble pren el Liceu

La cineasta italiana Liliana Cavani dirigeix al Liceu, amb tocs de Fellini i neorealisme, les dues òperes que van fer entrar la gent del carrer als escenaris europeus. Daniele Callegari dirigeix l'orquestra.

El director musical Daniele Callegari té clar que abans de la Cavalleria rusticana , l'òpera de Pietro Mascagni que va inaugurar el verisme, la gent normal era només un complement en la història de l'òpera. De Monteverdi a Wagner, els personatges sempre eren nobles, burgesos o mites, però a partir d'aquesta peça estrenada a Roma el 1890 els protagonistes comencen a ser "reals, del poble". Dos anys després, Ruggero Leoncavallo reblava el clau amb Pagliacci , estrenada a Milà el 1892, amb una història que naixia d'un sumari instruït pel mateix pare del compositor. Les dues òperes, en format de díptic, seran al Liceu a partir de demà i fins al 20 d'abril sota la direcció escènica de la realitzadora italiana Liliana Cavani ( La pell , El porter de nit ), que ha afegit tocs de "neorealisme" a la peça de Mascagni, i de Fellini a la de Leoncavallo, segons va explicar ahir Marina Bianchi, la responsable de les produccions, provinents de Bolonya i Catània.

La cantant espanyola Ángeles Blancas, que lidera un repartiment en què també destaquen José Cura, Marcello Giordani i Ildiko Komlosi, va remarcar que Cavani havia aconseguit "una posada en escena molt sincera i realista". La realitzadora, de fet, ha buscat dotar d'elements cinematogràfics el díptic a fi de donar "un verisme més gran" al muntatge. I això ho aconsegueix amb una escenografia dominada per uns grans finestrals a través dels quals el poble observa el desenvolupament de la tragèdia a la plaça. La Cavalleria rusticana , inspirada en un conte de Giovanni Verga, mostra un triangle amorós popular en la Sicília rural. Tot passa un diumenge de Pasqua i si abans les històries d'infidelitats i amors prohibits les protagonitzaven els reis, aquí tot passa als nassos d'una mamma . Un exemple líric d'antropologia cultural.

No cal dir que com que es tracta d'obres d'intenció popular, el cor té una gran importància -és un personatge més- i al Liceu tindrem el del teatre, la Polifònica de Puig-reig i el Cor Infantil dels Amics de la Unió de Granollers.

Pagliacci , al seu torn, succeeix en un poble de Calàbria (Montalto Uffugo) el dia de la Mare de Déu d'Agost entre 1865 i 1870, tot i que la directora escènica ha situat l'acció gairebé un segle més tard. Els protagonistes són uns còmics ambulants i el conflicte amorós el protagonitzaran l'estrella de la companyia -casada, evidentment- i un home del poble. Pels que no la coneguin, ja els avisem que hi ha un assassinat. Segons Callegari, la pretensió de Leoncavallo era convertir l'òpera en un abrupte fragment de vida extret de la realitat social més dura.

El verisme va néixer com una reacció a Verdi i al romanticisme en general, inspirat en el naturalisme d'Émile Zola. A nivell musical, apunta Callegari, la dificultat més gran és trobar cantants que no tinguin por d'arriscar-se, ja que els papers exigeixen una declamació que "s'acosti a la realitat i uns accents patètics i angoixants que sovint posen els recursos vocals al límit". Si fa uns mesos vam veure Falstaff , ara és el moment de mirar-se la història des de l'altre cantó i esbrinar què feia la gent de Windsor mentre els senyors s'embolicaven.