Publicitat
Publicitat

'La plaga' catalana arriba a Berlín

Neus Ballús debuta al festival amb una cinta que entrelliga ficció i realitat al barri rural de Gallecs

Enclotat entre el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, repartit entre municipis com Mollet i Parets, el barri rural de Gallecs sobreviu com una bella incongruència, un reducte de conreus i cases envoltat de ciutats densament poblades i autopistes. Durant el franquisme, l'Estat va expropiar la zona per construir-hi una gran ciutat on acollir la immigració, però la mobilització del veïnat i les protestes dels moviments socials de l'època ho van impedir. La piconadora del progrés té prohibida l'entrada a Gallecs.

Neus Ballús coneix la història. Ella és de Mollet i sempre va observar amb fascinació la peculiar idiosincràsia d'aquesta terra de ningú. Gallecs és el punt de partida del seu primer llargmetratge, La plaga , que avui es presenta en societat a la Berlinale dins de la prestigiosa secció paral·lela Forum, l'espai del festival que celebra amb més entusiasme que els directors se la juguin explorant noves possibilitats del llenguatge cinematogràfic.

Una atmosfera de 'western'

"Vaig començar amb la idea de fer un documental, però mentre ho preparava em vaig fixar en l'atmosfera de la zona -diu la directora-. Té una qualitat fílmica, quasi de western . Així que per capturar-la vaig incorporar-hi una estructura de ficció". I una estructura de ficció, esclar, necessita personatges. "Volia gent que portés dins seu el paisatge de Gallecs, que té un punt aïllat i desangelat", explica Ballús.

Els primers que va conèixer van ser la Maria i el Raúl: la primera era una dona gran que vivia sola, en la recta final de la seva vida, amb el cos encongit i cargolat pels anys i una brillantor contagiosa als ulls; el segon un pagès ecològic, pacient i treballador, tossut i noble. "Amb aquestes dues persones ja sabia que podia fer una pel·lícula -assegura-. I a partir d'ells vaig anar trobant la resta de personatges: la Rose, el Iuri, la Maribel... Volíem que fos una pel·lícula coral, perquè volíem representar un ànim d'incertesa envers el futur representat per la plaga que amenaça els cultius del Raül, però també el coratge i la lluita d'aquestes persones".

La brúixola de la ficció

El rol dels personatges i les seves relacions es corresponen amb la realitat: el Iuri practica lluita grecoromana i treballa amb el Raül al camp, la Maribel és una prostituta madura que veu com els clients escassegen i la Rose treballa a la residència d'ancians on va a parar la Maria quan té una crisi respiratòria. A La plaga , la realitat és la brúixola que indica el camí a seguir per la ficció, difuminant les fronteres entre un gènere i l'altre.

"Quan vam començar a rodar, la Maria era independent i vivia a casa seva -desvela Ballús-. Jo pensava introduir una noia que l'ajudés a fer les feines de casa. Però al final aquest element de ficció no va ser necessari perquè la Maria va ser ingressada en una residència i allà vaig conèixer la Rose, que hi treballava, i era exactament com m'havia imaginat el personatge". Aquesta manera de treballar, segons Ballús, porta a una lluita constant per emmotllar-se a l'estat d'ànim i les circumstàncies dels personatges, "fent encaixar la ficció en la seva realitat i la seva realitat en la ficció". És un procés per al qual no hi ha fórmules ni gaires precedents, però en el qual van tenir dos "padrins" d'excepció: Isaki Lacuesta i la seva guionista Isa Campo. "Ens van donar consells per a tot: des de l'estructura del guió a la roba que havien de portar els personatges", recorda Ballús.

El que la directora té més clar és que volia "subratllar la sensació de comunitat de Gallecs". En una societat moderna que privilegia l'aïllament, La plaga aposta per recordar que "tots tenim problemes semblants i formem part de la mateixa societat". Aquesta fatalitat que ho envolta tot està representada al film per la plaga que li dóna títol, que amenaça els conreus ecològics de Raül. Per Ballús, és "un símbol de la incertesa del futur".

Històries sense conclusió

Tot i que rodada des de l'estiu del 2010 fins a la primavera del 2012, l'acció s'acota a un estiu durant el qual els personatges del film s'enfronten a alguns problemes. Alguns es resolen i d'altres no. "No podia ser tan deshonesta per tancar totes les històries -assegura Ballús-. La vida sempre continua i de conclusions n'hi ha molt poques". Una d'aquestes conclusions, que no apareix en pantalla, és la mort de la Maria, a qui està dedicada la pel·lícula. "Ella era la seva ànima, el pal de paller de tot el film -recorda-. De tots els personatges, va ser amb qui vaig tenir una relació més personal. De fet, durant un temps vaig anar a viure amb ella, per ajudar-la amb les feines de casa i preparar el rodatge. I cada dia ens barallàvem, però després fèiem les paus. La nostra relació era una mica com un drama sicilià".

L'any passat, tot i que la Maria ja estava molt malalta, la Neus va poder mostrar-li la versió acabada de La plaga . Amb la seva absència obligada, avui participaran en l'estrena oficial a la Berlinale de la pel·lícula tots els seus responsables: la directora, esclar, i el productor Pau Subirós, però també els personatges: el Iuri, el Raúl, la Maribel i la Rose, les vides dels quals segueixen sent, si fa no fa, com a la pel·lícula. "S'ho mereixen més que ningú -diu Ballús-. Fa 4 anys, quan va començar aquesta aventura i nosaltres ni tan sols sabíem si algun dia tot allò arribaria a ser una pel·lícula, ells van aportar una entrega total. La pel·lícula no s'hauria pogut fer sense el clima de familiaritat que vam viure durant tot el rodatge". I d'aquí uns pocs dies, La plaga serà l'encarregada d'inaugurar el Talent Campus, el taller de promeses que organitza cada any el festival on la Neus va venir fa dos anys a buscar finançament. Ara és l'exemple a seguir.

Les