ELS PAISATGES DE L'AUTOR D''IMITACIÓ DEL FOC'
Cultura 06/06/2013

A peu per la Palma de Rosselló-Pòrcel

El poeta mallorquí, nat ara fa cent anys, va dedicar molts versos als escenaris de la seva infantesa

Pere-antoni Pons
4 min

PalmaLa vida i l'obra de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que ahir va ser homenatjat a Palma en el XV Festival de Poesia de la Mediterrània, varen estar sempre lligades a la seva terra. Aquesta vinculació està perfectament expressada al final del seu poema A Mallorca, durant la guerra civil, escrit el setembre de 1937:"Tota la meva vida es lliga a tu,/ com en la nit les flames a la fosca". En aquest cas, Rosselló fa referència a tota l'illa, que és evocada, de Barcelona estant, en un moment històric marcat per la tragèdia. També hauria pogut referir-se, però, a la seva ciutat, Palma, on va viure fins al 1930, quan li concediren una beca per anar a estudiar Filosofia i Lletres a la capital catalana.

A Palma, sempre va venir-hi, periòdicament. A més, quan era lluny, va convertir-la en material literari. És per això que hi ha una Palma de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Es pot recórrer resseguint el fil de la seva biografia i també ajudats per la guia de luxe que ens proporciona un dels seus poemes més conegus i estudiats, Auca. És un poema llarg, de 68 versos, de tons populars i surrealistes. Va ser escrit a Barcelona el 1935 i, seguint el vaixell Jaume I , que a vegades es transforma en el rei en Jaume, proposa un itinerari per la geografia palmesana i la història mallorquina.

El barri del Puig de Sant Pere

Un bon punt de partida per emprendre l'itinerari és el baluard de Sant Pere. De cara a la mar, a la dreta, hi ha el castell de Bellver, una fortificació gòtica del segle XIV. Rosselló va dedicar-li un dels poemes d' Imitació del foc . Hi evoca, amb lirisme pur, la visita que va fer-hi amb uns amics de la Universitat de Barcelona.

A l'esquerra del Baluard, s'estén el Puig de Sant Pere, l'antic barri mariner de Ciutat, que a la segona dècada del segle XX encara era habitat per pescadors i per una potent menestralia estretament vinculada als oficis de la mar. Custodiat per la presència de la Catedral i de les murades, les dues primeres localitzacions urbanes esmentades a Auca , el barri del Puig de Sant Pere, sinuós i ple de carrers estrets, és l'escenari de la infantesa de Rosselló-Pòrcel. Va néixer al número 20 del carrer de Sant Llorenç dia 3 d'agost de 1913. Una placa ho commemora. Al mateix carrer, va anar a escola al col·legi dels frares teatins, que avui encara existeix. El sòl empedrat, les façanes grises i gastades, els patis interiors de les cases i els balcons plens de cossiols i de roba estesa donen a l'actual carrer de Sant Llorenç un encant remot, d'antigor preservada.

Després arribam a la Llonja, una mostra espectacular del gòtic civil, que és davant del port. A Auca , aquí és on el vaixell/rei Jaume I surt de la mar i comença el seu recorregut per alguns dels llocs més emblemàtics de la part baixa de la ciutat, seguint l'antic curs del torrent de la Riera.

El Born i la Rambla

Encara som als indrets on l'infant Rosselló passejava amb la família i on jugava amb els amics. Deixant enrere la Llonja, el Jaume I pren el carrer de la Boteria i després tomba pel carrer de la Mar. Allà on a principis del segle XX hi havia una indústria i un tràfec marcats per la proximitat de la mar i per la presència de les Drassanes, avui ja només hi ha restaurants, bars de tapes i una munió de turistes. Seguim el trajecte d' Auca . Un cop arribat a la plaça de la Reina i després d'evocar Carmen Flores cantant al teatre Líric, antigament situat entre les escales de la Seu i l'Hort del Rei però avui ja desaparegut, el vaixell/rei Jaume I tira passeig del Born amunt. I ho trenca tot: "els arcs, els quioscs, les lleones". (En realitat, les lleones són dues parelles d'esfinxs que hi ha a cada extrem del passeig).

Rosselló era un jove liberal, modern i irreverent. Per això, en passar per davant del convent de Santa Magdalena, a la Rambla, on hi ha el sepulcre de la monja Caterina Tomàs, canonitzada el 1930, el poeta demana al vaixell Jaume I que llanci fum "sobre la mòmia de Sor Tomasa", que balla amb el principal impulsor de la seva canonització, el cardenal Despuig, "vestit de diable". No fa falta dir que el poema va irritar molt els seus conciutadans més conservadors.

El carrer dels Oms i la Por

Al final del recorregut d' Auca , tornen a mesclar-se la poesia i la vida. Acaba la Rambla i el vaixell/rei Jaume I gira cap al carrer dels Oms -tot i que, al poema, se li diu carrer de l'Om per culpa d'una errata en la primera edició. En aquest carrer, avui una de les artèries comercials de la ciutat, va viure-hi la mare de Rosselló quan encara era jove i fadrina, i el poeta l'evoca cantant i brodant, preparant-se per a les noces amb qui seria el seu pare. A dalt del carrer dels Oms, hi ha la plaça de la Porta Pintada. Aquí acaba el poema. Rosselló, comparant la figura del poeta amb la del visionari revoltat, vaticina que "el seu cap serà penjat a la Porta Pintada/ i el guardaran a la nit, perquè no parli". És una referència a Joanot Colom, un líder de les Germanies, que enfrontaren els pagesos i menestrals contra la noblesa. Vençut, Colom va ser executat i decapitat. I el seu cap va ser exhibiti durant segles a la Porta Pintada, tancat dins una gàbia.

L'institut Ramon Llull

L'any 1923, Rosselló-Pòrcel va ingressar a l'institut Ramon Llull, de Secundària, situat a les Avingudes. Allà, va tenir de professor qui seria el seu mentor intel·lectual, l'escriptor Gabriel Alomar. Entre els seus companys de curs, hi havia l'arquitecte Josep Ferragut, el periodista Gabriel Fuster Mayans, un dels referents del franquisme cultural, i el pintor Ramon Nadal.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel va morir de tuberculosi al sanatori del Brull, al Montseny, el 5 de gener de 1938. Va ser enterrat allà mateix. L'any 1958 el cementeri del Brull va ser desmantellat i les despulles van ser traslladades a la tomba familiar de qui havia estat el seu millor amic, Salvador Espriu, a Arenys de Mar. El 1978, gràcies a la iniciativa del primer ajuntament postfranquista de la ciutat, Rosselló a la fi va ser enterrat al cementeri de Palma. La làpida és greu, austera. Inscrits, només hi ha el nom, les dates de naixement i de mort, i la paraula poeta.

stats