27/04/2017

Les “patètiques” converses d’homes, segons Ramon Madaula

2 min
Les “patètiques” converses d’homes, segons Ramon Madaula

BarcelonaDos amics es troben per dinar sempre al mateix bar de menú. Les seves converses transiten per diversos temes fins a caure en un dels inevitables: les seves dones. Llavors es proposen un repte que posarà a prova la seva amistat. “Són dues persones que exploren territoris ignots”, diu Ramon Madaula per explicar el títol de l’última comèdia que ha escrit, Ignots, i que estrena avui al Maldà, on es podrà veure fins al 28 de maig.

Els actors Marc Rodríguez i Josep Julien comparteixen cinc àpats parlant de les dones, “però no és una obra sobre guerra de sexes”. “Espero no caure en generalitzacions i tòpics entre homes i dones”, avisa Madaula. Ignots és més aviat un mea culpa per unes converses “patètiques” que “des de fora fan vergonya”. En canvi, l’autor es guarda prou de pontificar o intentar donar la visió femenina: “Tot i que suposo que els deu passar el mateix i també són patètiques”.

Madaula descriu l’obra com “una comèdia sense pretensions”, perquè diu que té “al·lèrgia a la transcendència”, però Julien li reconeix un llenguatge “d’espardenya gastada” que connecta amb l’humor català i, alhora, una reflexió més profunda sobre “el col·lapse del sistema heteropatriarcal i el masclisme inherent en les nostres educacions”. En el fons, l’obra posa sobre la taula els remordiments dels homes moderns -bons pares i marits fidels i considerats- que són conscients de no ser prou feministes: parlen de la insaciabilitat de les pulsions físiques com si fos un càstig, de la resistència de l’ego masculí, de la dificultat d’assumir el rol considerat femení, etcètera. Temes “no superats”, coincideixen autor i actor. També de les relacions de parella que funcionen per inèrcia. “No són Don Joans. Són homes normals que són feliços però no al 100%, no ho tenen tot, i per això se’n van per territoris imaginaris. Les fantasies femenines que tenen són patètiques. Són com animalons”, els critica Madaula.

La comèdia també sorgeix de la incomoditat dels dos personatges, que es troben discutint en un lloc públic, sense poder alçar la veu ni recórrer a una gestualitat o al to excessius propis de la comèdia de teatre. “S’ha d’oblidar que hi ha públic. El públic és tafaner per naturalesa i ja s’acostarà”, diu Madaula.

Un nou valor de la dramatúrgia

Aquest és el segon text de Ramon Madaula que s’estrena aquesta temporada a Barcelona (a la Sala Muntaner està representant L’electe, un text seu dirigit per Jordi Casanovas) i encara estrenarà un tercer text seu al Romea a finals d’any. “Demano disculpes”, diu, mig seriosament. En realitat, tot i que ell bromegi, superada la cinquantena Madaula és un nou valor de la dramatúrgia catalana que, després d’una llarga i profitosa carrera com a actor, es va destapar fa dos anys (amb Coses nostres i al Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta): “Tinc temps i no puc estar esperant que em truquin”.

stats