Publicitat
Publicitat

Per les orelles (II)

SOROLL BLANC. Durant anys vaig pensar que m'adormia a l'autobús, a l'avió o fent de copilot per les autopistas perquè, quan era petit, anava a dormir a la mateixa hora que passava el camió de les escombraries i premsava la seva collita sota el balcó de casa. Aquell soroll continuat d'un motor a ple rendiment em relaxava profundament. Ara sé que el que jo sentia era el més semblant al soroll blanc. També l'aspirador, l'assecador i altres electrodomèstics reprodueixen al mateix temps la majoria de freqüències audibles per l'oïda humana. A aquest soroll se l'anomena blanc de la mateixa manera que a la suma de tots els colors en diem llum blanca. Les proves que alguns metges porten a terme per determinar si el soroll blanc produeix un efecte relaxant sobre les persones, i especialment sobre els nadons, sembla que pot tenir una conclusió positiva. Ara cal saber per què ens relaxa. Les possibilitats són dues. Que la suma de freqüències audibles tapi qualsevol altre soroll i ens indueixi a la son, o bé que ens recordi el soroll que sentíem quan vivíem a l'úter matern.

Fa un parell d'estius van venir uns parents a passar uns dies a casa amb els seus fills. Cada nit miraven de fer dormir el més petit, primer a coll i després al cotxet, sense èxit. El nen no s'adormia fins que el seu pare no el posava a dins del cotxe i feia unes quantes voltes pel poble. Vam arribar a pensar que el secret era el programa esportiu que sonava per la radio sumat al moviment del cotxe. Però potser hauria pogut estalviar benzina engegant la vella tele analògica sense sintonitzar, a un volum adequat, perquè el soroll blanc fes el seu efecte.

ANESTÈSIA. La quantitat d'informació que rebem en un sol dia és semblant a la que podia rebre un avantpassat nostre en tota la seva vida. Potser aquesta allau actua sobre nosaltres com una mena d'anestèsia, de soroll blanc. D'altra manera costa d'entendre la tènue reacció social a les mesures que ens estan retallant els drets assolits en les últimes dècades.

FIL MUSICAL Dinar de músics. Ens asseiem a taula i quan ens porten el beure, en Quimi demana si poden treure el fil musical. No sabria dir què està sonant. Entre les converses i la remor de plats i de coberts, la música esdevé un soroll de fons del qual només sobresurten les freqüències més altes, els aguts. Quan el cambrer respon que no el pot treure i que no sembla que molesti la resta de clients, en Quimi s'aixeca i els altres el seguim cap a la recerca d'un altre restaurant sense soroll de fons. D'això en fa molts anys. Ni el menjar blanc, de postres, ens va convèncer de quedar-nos.

HIMNES I CRITS. Fa gairebé una dècada, Lluís Llach prohibia a la policia que tornés a utilitzar L'estaca en les seves reivindicacions. Dies abans la Policia Nacional l'havia cantada en una manifestació a Barcelona per reivindicar les seves condicions laborals. La setmana passada el sindicat dels Mossos d'Esquadra va anunciar que no utilitzaria el català en la seva relació amb els ciutadans com a mesura de protesta per les retallades en el cos policial. Potser només es tractava de fer soroll i tocar els pebrots al personal. Ni una llengua ni un himne popular mereixen tanta mala llet.

LLEI SOPA. A través d'un tuit de la comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström, m'assabento que, en la llengua sueca, sopa vol dir escombraries . La llei nord-americana s'atura al Senat just l'endemà que l'FBI actuï contra Megaupload. La xarxa bull mentre veiem per televisió la mansió i les grans riqueses del voluminós amo del megaxiringuito virtual. Fa temps que el negoci ha canviat de mans perquè tot segueixi com abans, si fa no fa. Legals o il·legals, els músics no hem notat gaire diferència entre els uns i els altres… Colla de pirates!

UNA MICA MÉS. de soroll blanc, sisplau, però amb victòria blaugrana! A veure si tornem a veure bascos i catalans jugant-nos la Copa del Rei.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT