Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

La comèdia de Jordi Oriol al TNC obre un any que ve carregat de comèdies i de clàssics combatius

Una obra de 'T-error' enceta la 'rentrée'

La comèdia T-error sobre un autor bloquejat per l'encàrrec del TNC, una autoparòdia de Jordi Oriol, encapçala la llista d'estrenes de la rentrée. La temporada arrenca amb comèdies i textos clàssics.

El Teatre Nacional l'ha espifiada. Va confiar en un autor jove alternatiu per participar en el projecte d'impuls a l'autoria catalana T6 i ara el nano no se'n surt. S'acosta l'estrena i no hi ha manera que entregui un text. Els actors estan que trinen. I ell sent terror. Aquest panorama angoixant és ficció i és realitat. Jordi Oriol s'ha basat en el seu bloqueig creatiu per escriure l'obra que encetarà l'any al TNC aquest dijous, un T6 que es diu T-error , un divertit joc de paraules propi del director d'obres com Home-natja i Un tal ímpetu vital , creades amb la companyia IndiGest.

Aquest cop el repte era diferent: un encàrrec, a la Sala Tallers del TNC i amb un equip en part innegociable: l'efectiva companyia T6, amb cinc actors com ara David Vert, Àngels Poch i Oriol Genís, i dos més que ha escollit Oriol, Carles Pedragosa i Jordi Santanach. "Em vaig trobar intentant tenir un text acabat i m'era impossible fer-ho sol a casa, em vaig bloquejar", explicava ahir. Aquest problema, "la por a l'error que causa terror", va ser l'espurna per començar els assajos amb els intèrprets. Al final, T-error mescla la crisi creativa del protagonista i la de la seva família, una mena de túnel del terror vampíric que li serveix per parlar del seu ofici, de la vanitat i la por del creador, de la funció del teatre i la sensació que mai res pot ser original al cent per cent.

Comèdies incorrectes

L'autoparòdia d'Oriol al TNC és una de les primeres estrenes d'un any en què la comèdia serà protagonista. Tres exemples: Burundanga , la primera comèdia sobre ETA, de Jordi Galceran, ja té quasi totes les entrades exhaurides a la Sala FlyHard aquest gener. Al Condal hi torna Políticament incorrecte , un vodevil de manual -amb embolics polítics i de faldilles-, del mestre anglès del gènere Ray Cooney i dirigit pel membre del Tricicle Paco Mir. I Carol López ha escrit i dirigirà a La Villarroel Res no tornarà a ser com abans , una història d'amors i dilemes amb dues parelles a punt de deixar de ser joves.

Clàssics i inconformistes

Si les comèdies han de combatre el mal humor de la crisi, els grans autors clàssics poden contribuir a entendre-la. Aquest gener ocuparan la cartellera els textos combatius de Maksim Gorki i el seu retrat d'Els baixos fons , al TNC a càrrec de Carme Portaceli, i el Quit de Peter Handke, un al·legat en contra dels mecanismes del capitalisme que posarà en escena Lluís Pasqual al Lliure amb un repartiment esfereïdor: Eduard Fernández, Andreu Benito, Nora Navas, Jordi Bosch, Jordi Boixaderas, Boris Ruiz i Míriam Iscla. I es llançarà l'ham a autors clàssics com Henrik Ibsen (David Selvas dirigirà Hedda Gabbler , interpretada per Laia Marull al Lliure) i Anton Txékhov (que passarà per la Sala Atrium amb Les tres germanes ).

Obres no convencionals

Les obres que barregen els llenguatges escènics són l'altre gran capítol d'estrenes de la rentrée . És el cas de Tots aquests dois , l'homenatge documental i musical de Pep Tosar al cantautor i escriptor mallorquí-guineà Guillem d'Efak, al Círcol Maldà. Mon Brel també continuarà portant més enllà del Ne me quitte pas els espectadors de l'Almeria Teatre.

La coreògrafa Mar Gómez s'ha fusionat amb l'acròbata Ignasi Gil per estrenar l'engranatge perfecte Perdiendo el tiempo al Mercat de les Flors. I La Seca instal·larà un menjador domèstic en una de les seves sales: s'exhibirà a un pam dels voyeurs l'íntima relació d'una parella, una obra que Iván Morales ha titulat Sé de un lugar.