Publicitat
Publicitat

BCNEGRA 2012

L'escriptor sicilià que ha fet visible al gran públic el gènere negre té dignes successors

La novel·la negra a Itàlia després d'Andrea Camilleri

Dos dels fills del prolífic octogenari Andrea Camilleri, Maurizio de Giovanni i Marco Malvaldi, presenten a la BCNegra dos llibres que fugen dels tòpics del gènere negre amb originalitat i humor.

Paco Camarasa, comissari de la BCNegra, es lamentava de l'absència d'Andrea Camilleri a les jornades d'aquest 2012 per motius de salut. El creador del comissari Montalbano segueix afegint nous títols a la seva bibliografia a un ritme frenètic tot i haver arribat als 85 anys: si l'any passat va publicar tres novel·les i dos reculls de contes, aquest 2012 ja ha donat a conèixer Il diavolo, certamente , una incursió al fantàstic estructurada a partir de 33 narracions de 3 pàgines cadascuna.

A Itàlia el gènere negre té més d'un segle i mig d'història. Inaugurat l'any 1851 per Francesco Mastriani, que va ambientar la novel·la Il mio cadavere a Nàpols, el gènere, batejat com a giallo a partir d'una col·lecció de Mondadori inaugurada l'any 1929,ha comptat amb aportacions tan significatives com les de Carlo Emilio Gadda, Leonardo Sciascia i Giorgio Scerbanenco. La irrupció del comissari Montalbano l'any 1994 ha tornat a fer visible una tradició rica i polimòrfica que tot sovint opta per eixamplar les fronteres del gènere a partir de petites perversions i que recorre tot el territori. Actualment, entre els possibles candidats a rellevar Camilleri hi ha autors com Gianrico Carofiglio, Carlo Lucarelli, Massimo Carlotto, Marco Vichi i els dos escriptors que la BCNegra ha convidat enguany, Marco Malvaldi i Maurizio de Giovanni.

Investigadors de bar

Nascut l'any 1974 a Pisa, Malvaldi es va estrenar l'any 2007 a la mateixa editorial que Camilleri, Sellerio, amb la primera d'una sèrie de tres novel·les negres, La brisca de cinco (Destino), en què l'assassinat d'una noia al poble fictici de Pineta és resolt a empentes i rodolons per una colla d'octogenaris que es reuneixen en un bar per jugar a cartes, prendre cafè i fer-la petar. El parrupeig insistent dels parroquians acaba motivant el propietari del bar, en Massimo, que investiga el crim en una localitat modernitzada a base de discopubs a l'aire lliure i gimnasos de body building . Convertit en fenomen de vendes gràcies al suport dels llibreters, en cinc anys Malvaldi ha enllestit la seva trilogia i ha provat sort en un dels altres gèneres de moda, la novel·la històrica, amb Odore di chiuso , que acaba de ser publicada en italià, també a Sellerio: a la contracoberta, l'editorial adverteix que l'olor de tancat a la qual fa referència el títol és la mateixa que es respira a tot el país.

Un comissari sobrenatural

Maurizio de Giovanni (Nàpols, 1958) s'emporta el comissari de la tetralogia sobre les quatre estacions a la seva ciutat natal, però a la dècada dels anys 30, en ple feixisme. "Estic convençut del valor social de la novel·la negra -explica-. Els altres gèneres acostumen a passar per alt les parts més fosques de la societat, que a mi m'interessa mostrar". De Giovanni creu que "encara hi ha molts prejudicis contra el gènere, que priven de moltes alegries els lectors" i equipara el menyspreu de cert públic en potència al que passa amb el western en el cinema.

De moment, en català es poden llegir la meitat de les investigacions del comissari de Maurizio de Giovanni: L'hivern del comissari Ricciardi (La Campana, 2011) i La primavera del comissari Ricciardi (La Campana, 2012). "Vaig decidir ambientar els meus llibres durant un període històric que no he viscut per tres raons: perquè eren moments d'autèntica misèria a la meva ciutat; perquè un dels punts de reunió del comissari, l'històric cafè Gambrinus, té una decoració que encara ara et remet directament a l'època, i també perquè volia aprofundir en uns anys plens de passió en què s'investigava sense raigs X ni empremtes digitals". Si s'hi suma l'animadversió que l'escriptor sent "cap als mètodes de la policia científica" i el seu origen napolità -ciutat on el culte als morts és constant i omnipresent-, no es fa estrany que el comissari Ricciardi sigui capaç de sentir la veu dels desapareguts: "El meu investigador és molt sensible al dolor -admet-. Que tingui aquestes relacions particulars amb els morts és una metàfora de la compassió que sent pels desafortunats".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT