BARCELONADisney és més a prop de la quimera: arribar a un públic de 0 a 99 anys. La compra de Lucasfilm situa la companyia creada per Walt Disney en una posició de domini de l'imaginari infantil i juvenil dels Estats Units. Els seus personatges poden acompanyar un nadó fins a l'edat adulta i més enllà, com diria Buzz Lightyear. Amb l'adquisició de Lucasfilm, "Disney aconsegueix l'expansió de l'entreteniment familiar i fa una demostració de la seva capacitat imparable per dominar tot un imaginari", diu Jordi Sánchez Navarro, doctor en comunicació audiovisual per la Universitat Ramon Llull i coordinador de la secció Anima't del Festival de Cinema de Sitges.
Aquesta expansió li ha costat una inversió fora de mida: més de 5.700 milions d'euros per la compra de Pixar, 3.100 milions per Marvel i 3.125 milions més per aconseguir Lucasfilm. En comptes de fomentar el planter, Disney ha exhibit el talonari seguint l'estratègia marcada pel seu president, Robert Iger.
El fracàs de la pel·lícula John Carter (2012) pot haver acabat de convèncer Disney per comprar Lucasfilm. "A Disney li faltava una gran saga comparable amb Harry Potter i El senyor dels anells . Ho va intentar amb John Carter , però no la va encertar -explica Pere Vall, cap de redacció de la revista Fotogramas -. El fracàs va ser una prova de la ineficàcia de Disney. John Carter va quedar més a prop d'una producció de Dino de Laurentiis a l'estil de Flash Gordon que del principi d'una sèrie ben edificada". La compra de Lucasfilm soluciona la mancança. Disney ja té una saga transgeneracional: La guerra de les galàxies , que engegarà nova trilogia el 2015.
Una fusió còsmica
Més enllà de la maniobra econòmica, l'operació entre Disney i George Lucas té un fort significat simbòlic. "Representa la fusió de dos universos molt vinculats sentimentalment a dos grups de fans que fins ara no estaven gaire vinculats", diu Sánchez Navarro. El primer món és el de Disney, el gegant tradicional de l'entreteniment familiar. "Amb la marca Pixar fa pel·lícules atractives per a les criatures que també ofereixen segones lectures més adultes. Amb Disney Channel i fenòmens com High School Musical es dirigeix a la primera adolescència, sobretot femenina. Té les criatures, les famílies captives (les que acompanyen els nens al cinema) i les primeres adolescents, però faltaven els nois", detalla Sánchez Navarro.
"Hi havia un mercat que se li escapava: el públic friqui, o postfriqui, entre els 15 i els 50 anys", diu Vall, que no fa servir la paraula friqui amb to reduccionista sinó tot al contrari. Aquest és el públic que habita el món de La guerra de les galàxies : els que van viure com a nens l'estrena de la primera pel·lícula l'any 1977 i les generacions posteriors que s'han afegit a la saga; públic nostàlgic i públic nou, el somni humit d'un director de màrqueting. "Els seguidors de La guerra de les galàxies estan encantats amb la compra de Lucasfilm, perquè és el millor que podia passar per garantir la continuïtat de la saga", diu Vall.
L'estratègia de Disney per ampliar el públic ja era evident quan va adquirir Marvel l'any 2009. Experiències com Pirates del Carib s'adeia amb la tradicional recerca del públic familiar. L'aposta per Tim Burton a partir d' Alícia al país de les meravelles arrossegava els incondicionals del director de La núvia cadàver . I amb els superherois buscava un públic juvenil que no necessita la tutela dels pares per veure una pel·lícula o llegir un còmic.
Aquesta necessitat d'ampliar públic ha evitat la infantilització de superherois com els protagonistes d'Els venjadors . "Marvel ha seguit estratègies per rejovenir-se, però no s'ha infantilitzat ni en els còmics ni en les pel·lícules. La connexió amb el públic infantil només la trobem en les sèries de dibuixos animats. Els herois de Marvel són complexos, i la seva coherència interna demana un cert esforç per part del públic", diu Sánchez Navarro. Amb la nova posició de domini, Disney pot emprendre una nova tasca: la recuperació de llicències de Marvel que té cedides, com X-Men , en mans de Fox, i Spiderman , que té Sony.
Un element clau en la gestió de la nova etapa de Disney serà John Lasseter, el director creatiu de la companyia. Lasseter és "un dels grans arquitectes de l'entreteniment", diu Sánchez Navarro. Va començar treballant a Disney. Després va marxar a la Industrial Light & Magic de Lucas, on va crear Pixar, que es va independitzar amb l'ajuda de Steve Jobs. I l'èxit del film Toy story , que va dirigir el 1995, el va consolidar com a renovador de l'animació familiar i com "un dels personatges més influents de l'entreteniment".
El poder transmèdia
Disney i Lucasfilm comparteixen el caràcter transmèdia, cosa que fa encara més lògica la fusió. "Disney va ser pionera, ja als anys 30, a explotar els seus personatges en els còmics, i el 1955 va crear el primer parc temàtic", explica Sánchez Navarro. També va desenvolupar una potent divisió digital amb jocs interactius. Lucas va ser un mestre en el marxandatge vinculat a un film, i als anys 80, amb videojocs com Monkey Island , va ser "un actor molt important en la consolidació de l'entreteniment digital, en què la franquícia La guerra de les galàxies té un paper molt destacat", diu. Lucas, a més, aporta a Disney l'actiu d'Industrial Light & Magic, "tot un gegant dels efectes especials a Hollywood", recorda Vall.
