Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

De la noblesa als hostes

El monestir de Sant Daniel de Girona celebra el seu mil·lenari

Ales sis del matí les monges benedictines del monestir de Sant Daniel de Girona s'aixequen cada dia per fer la pregària. Tres hores més tard, ja treballen. Fan feines de confecció, restauració, pintura i ara, sobretot, d'hostatgeria. "La crisi també ens ha afectat", reconeix la priora, Maria Assumpció Pifarré. Enguany la comunitat celebra el mil·lenari del monestir. El primer acte va ser la inauguració, ahir, de la restauració del claustre romànic, a la qual van assistir el president de la Generalitat, Artur Mas, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el bisbe de Girona, Francesc Pardo, entre altres personalitats.

La de Sant Daniel és l'única comunitat benedictina femenina de Catalunya que resideix al mateix lloc on va néixer. El monestir el van adquirir per cent unces d'or pur la comtessa Ermessenda de Carcassona i el seu marit, Ramon Borrell, a la seu de Girona, llavors governada pel bisbe Pere de Carcassona, germà de la comtessa. En aquella època el bisbat passava dificultats econòmiques i va utilitzar els diners de la venda per restaurar la catedral. Tres anys més tard, quan Ermessenda ja s'havia quedat vídua, el va tornar a donar a l'Església. "En aquella època només podia accedir-hi la noblesa", explica la priora. Però al segle XVIII la situació es va capgirar. Una noia del poble va voler-hi entrar i va moure cel i terra fins que va tenir el permís del bisbat i de les institucions de l'època. "Va ser el punt d'inflexió perquè Sant Daniel s'obrís a la ciutat", puntualitza Pifarré.

Durant aquests 1.000 anys, les guerres no han perdonat el monestir. Va quedar tocat de mort durant les guerres dels Segadors (1640), la Gran (1793-1795), la del Francès (1808-1814) i la Civil (1936-1939). "En totes aquestes guerres les monges van ser obligades a abandonar el monestir, però sempre van tornar-hi", explica la priora. Es van refugiar en altres temples benedictins, com el de Sant Anton i Santa Clara de Barcelona, o en cases d'amics o familiars.

De les donacions al treball

No només les guerres han deixat empremta en la història del monestir. També ho ha fet la falta de diners. Durant segles les monges van viure de les donacions fins que al segle XX van començar a treballar. "Ens vam adaptar al temps. Hem fet des de confecció, maquetes, fins a tenir cura d'una granja o portar la comptabilitat d'un banc", explica la priora. L'any 2000 van decidir fer una nova aposta i, amb l'ajuda de les diverses administracions, van convertir una part del monestir en una residència d'estudiants universitàries, amb capacitat per a unes 30 noies. "La situació econòmica actual ha fet que aquest curs moltes hagin marxat a altres universitats", afirma. La comunitat, sempre fidel als seus eixos -"la pregària i el treball"-, no tira la tovallola i ha decidit reconvertir la residència en una zona per rebre turistes. "Ja tenim un altre espai d'aquestes característiques per a unes 12 persones, però en els últims mesos s'ha incrementat la demanda de gent que busca llocs de pau", assegura Pifarré. Les monges han començat la promoció del nou espai a través d'internet. "Estem treballant en la modernització de la web però els detalls ja es poden trobar a www.santdaniel.com ", diu.

Els hostes podran gaudir del silenci, però també de les dependències del monestir, com el claustre que s'ha restaurat. Els treballs han durat deu mesos i han consistit en la reconstrucció de les arcades de la façana nord i la millora de les cobertes de les ales sud i oest i del pati central. Les obres han tingut un cost de 300.000 euros que ha finançat l'Obra Social de La Caixa. El departament de Cultura ha aportat els coneixements tècnics i els recursos humans per avaluar l'estat del monument i les accions necessàries per a la seva restauració i conversió. A banda dels hostes, el claustre quedarà obert a tothom. El monestir també té una església romànica dels segles XI i XII, que va ser restaurada el 1959.