Publicitat
Publicitat

ART

Els museus se'n van de compres a Maastricht

Els centres d'art animen les vendes de la Tefaf, la fira més important

Cada març directors de museus i curadors d'arreu del món es desplacen a la Tefaf, la fira d'art i antiguitats més gran del món, que té lloc en un centre de convencions de Maastricht. Hi van a calibrar el mercat i a fer-hi contactes amb col·legues, col·leccionistes i comissaris. Però aquest any, a l'equador de la fira, s'ha detectat que els museus consten entre els compradors més seriosos. La qualitat és "millor que l'any passat", afirma George Wachter, responsable de pintures de mestres clàssics de Sotheby's.

Molts venedors creuen que els museus, en especial els nord-americans, estan més engrescats que anys anteriors perquè les obres cotitzen a l'alça en l'actual mercat de valors. D'altra banda, institucions com el Rijksmuseum d'Amsterdam i el Mauritshuis Royal Picture Gallery de l'Haia, que estan a punt de tornar a obrir després de fer reformes importants, han avaluat les col·leccions i han decidit fer un esforç per afegir-hi noves adquisicions abans d'obrir al públic. "Hi ha una nova generació de curadors que saben reconèixer les llacunes dels seus fons", diu Richard L. Feigen, un marxant i expositor de Nova York que en els primers dies de la fira va vendre una pintura marina de l'artista francès del segle XVIII Eugène Isabey al Museu de Belles Arts de Mont-real. "Els museus s'han adonat que aquesta fira és una gran oportunitat que cal aprofitar", afegeix.

Tot i la proliferació de fires d'art, de Dubai a Dallas, no hi ha cap esdeveniment com la Tefaf, a causa de l'enorme magnitud del que s'hi ofereix. Està atapeïda amb obres i peces valorades en més de 4.000 milions d'euros que exposen 265 distribuïdors de 20 països -de Catalunya, només la galeria Artur Ramon Art-, que representen totes les categories del col·leccionisme, des de l'antiguitat fins al segle XXI. Quan diumenge vinent tanqui, al voltant de 70.000 persones hauran visitat aquesta petita ciutat holandesa.

Un Velázquez de 10,8 milions

Durant el primer cap de setmana, tot i que va nevar, s'hi van deixar veure cares conegudes com el xeic Saud al-Thani de Qatar i el col·leccionista texà Howard Rachofsky. Fins i tot Kanye West hi va aparèixer, igual que desenes de funcionaris de museus com el Rijksmuseum, el MoMA i The Getty de Los Angeles. Algunes de les vendes més destacades de la fira són un retrat de Velázquez, de 10,8 milions d'euros; una escultura del cavall de Pere el Gran, de 3,5 milions; un rellotge d'or i diamants entaforat dins d'un crani, de 62.000 euros, i una escultura monumental de Jeff Koons de 4,66 milions.

Abans de la fira el Met va comprar Tomba de Virgili a la llum de la lluna, una pintura de Joseph Wright que s'exposa a la fira. És el primer paisatge britànic que compra el Met des del 1944. "Per a nosaltres la importància de la pintura és doble -diu Keith Christiansen, responsable de pintura europea del Met-. És una gran obra d'un dels pintors més originals del segle XVII, que posa les bases de gran part del que havia de venir. És impactant adonar-se que els grans paisatges nocturns de Caspar David Friedrich, evocats a Tomba de Virgili, són tres dècades posteriors". La compra, aprovada per la junta del Met, va ser feta a la Galeria Matthiesen, que l'havia comprat a Sotheby's el 2011 per 1,74 milions. Quant ha costat ara no se sap: com la majoria dels museus, el Met no informa dels preus de les compres.

Com altres anys, el marxant novaiorquès Otto Naumann està rebent una atenció considerable per haver exposat algunes de les obres estrella de la fira. Una és un retrat d'un home amb un coll dur blanc, de Velázquez, discretament penjat al seu estand, on les multituds es congreguen. Naumann va comprar el retrat en una subhasta de Bonhams a Londres al desembre per 3,65 milions. Ara que s'ha restaurat i estudiat, el preu és de 10,87 milions. The Getty era un dels compradors potencials, però els seus representants no van voler confirmar-ho. Dilluns el retrat de l'home amb les galtes ruboritzades encara no s'havia venut.

Alguns comerciants asseguren que les vendes són més elevades que l'any passat. Però sempre és difícil fer-se una imatge coherent de si l'art és un bon negoci. El novaiorquès Christophe van de Weghe, marxant d'art contemporani, afirma: "En comparació amb l'any passat, és el dia i la nit". Durant els primers dies de la fira va vendre dues pintures a col·leccionistes, un Picasso de 6,22 milions i una escena interior de Roy Lichtenstein de 408.000 euros. Però, segons altres informes, els compradors són cautelosos, es prenen el seu temps i regategen els preus.

Amb la mirada a Pequín

Ahir la Tefaf va anunciar que està preparant el desembarcament a l'Orient el 2014 -seguint el model d'expansió d'Art Basel-, amb una delegació de la Tefaf a la Xina, a Pequín, via joint venture amb Sotheby's. "Sempre hem volgut respondre a les tendències del mercat de l'art. I la Xina és un dels mercats més importants", va apuntar el director Ben Janssens. Després d'haver perdut galeries importants els últims anys, els organitzadors de la fira han fet un esforç per tornar a atreure alguns dels venedors més destacats, com la Galeria Gagosian, que no anava a Maastricht des del 2006. L'estrella del seu catàleg és una pintura fotorealista de Picasso creada per Rudolf Stingel.

Però l'obra que congrega més multituds a l'estand de Gagosian -i potser en tota la fira- és la Venus metàl·lica de Jeff Koons, una escultura d'acer inoxidable de prop de 3 metres d'alçada que representa una dona aixecant-se la bata per mostrar el seu cos nu. Cada dia els visitants posen al costat de la voluptuosa Venus per fer-s'hi una foto, un souvenir visual (i assequible) de la seva visita als Països Baixos.

Les