LITERATURA
Cultura 07/02/2013

"La modernitat ens ha fet insaciables i bojos"

A La ecuación de la vida (Destino) l'escriptor algerià Yasmina Khadra imagina el segrest de dos alemanys per part de pirates somalis. L'atrocitat inicial revela després la humanitat de l'Àfrica negra.

Jordi Nopca
3 min

BARCELONA.Mohamed Moulessehoul va formar part de l'exèrcit algerià durant més de tres dècades. Va arribar a participar en la guerra civil de principis de la dècada dels 90. Ha estat gràcies a l'escriptura -potser més combativa que les armes- que s'ha fet un nom, si bé es va decidir a canviar-se'l a partir del 1989, per evitar l'autocensura. Va triar els dos noms de la seva dona, Yasmina Khadra, i es va estrenar amb una novel·la negra, Le dingue au bistouri [El boig del bisturí], que no es va traduir ni al català ni al castellà.

Dues dècades després Khadra continua furgant en els aspectes del present que més l'incomoden: "Sóc un novel·lista que intenta interrogar el seu temps -explica, directe però afable, poc abans de presentar La ecuación de la vida en el marc de la BCNegra-. El punt de partida del llibre va ser assabentar-me dels suïcidis d'alguns treballadors de France Telecom. Ho trobava absurd. ¿Com podia ser que la gent decidís deixar de viure en un país com França quan a Algèria una germana meva que havia tingut un accident durant un concert batallava per sortir-se'n com fos? Se'm feia paradoxal que a Europa els treballadors fossin capaços de suïcidar-se per la feina mentre a l'Àfrica la gent que no té res lluita per continuar endavant". Tenint en compte la premissa, Khadra va imaginar un metge alemany, Kurt Kraussmann, que una nit descobreix el cadàver de la seva dona, la Jessica. "Ella es mata per un desengany laboral. No pot ser que la feina passi per davant de la vida. La feina no ho és tot! -s'exclama l'escriptor-. Treballar per guanyar-te el pa em sembla bé, però s'ha arribat a un extrem en què a Occident es treballa per pagar les factures". Khadra fa entrar en joc un amic del metge, el Hans, un home de negocis que el convida a viatjar fins a les illes Comores en el seu veler.

L'aventura plàcida es converteix en malson. A prop de la costa de Somàlia, l'embarcació és requisada per un grup de pirates, i els dos tripulants -el cuiner és llençat al mar- són tancats en un soterrani. "Vaig plantejar la situació més absurda de totes: el Kurt i el Hans van fins a les illes Comores amb l'objectiu de fer-hi tasques humanitàries. La mateixa gent que ells pretenen ajudar assalta el veler i els fa presoners". La violència amb què tracten els dos alemanys és contundent, però el lector de seguida comença a descobrir els matisos dels diversos segrestadors. "El capità Gerima és un home d'una certa edat que practica la pirateria perquè vol enriquir-se -diu Khadra-. El Joma és molt sensible, algú que se sent molt frustrat i que es revenja de la societat que no l'ha sabut respectar. El Blackmoon, per acabar, és molt vulnerable, perquè no ha estat educat. Per això se sent fascinat per qualsevol ídol. Primer comença parlant de Beckenbauer i acaba elogiant Drogba, Eto'o i Zidane".

Fugir del moralisme

Els presoners no triguen a ser traslladats a una fortalesa on coneixen el Bruno, un etnòleg francès que els permet començar a entendre el missatge del seu captiveri: "El Bruno ha trobat a l'Àfrica la fraternitat espontània, la humanitat autèntica, sincera i no interessada -resumeix Khadra-. La modernitat ens ha fet insaciables i ens ha tornat bojos. El món occidental ha abandonat l'home. Només es busca l'enriquiment, la rendibilitat: les finances no serveixen de res si no s'estimula el geni i la creativitat dels ciutadans". Les conviccions del Kurt i el Hans són esmicolades a mesura que es confronten amb una realitat que fins llavors desconeixien. L'escriptor assegura que ho fa sense moralisme ni prejudicis.

stats