ART
Cultura 06/12/2016

La mirada mitològica i audaç de Pablo Picasso

El Museu Picasso analitza amb la nova exposició d’obra gràfica com l’artista va donar una nova vida a una sèrie de temes que vénen de molt lluny

Antoni Ribas Tur
2 min
La minotauro-màquia és l’únic gravat de Picasso de 1935.

BarcelonaPablo Picasso li va confessar una vegada a Joan Miró que l’envejava perquè havia creat el seu propi món. L’artista malagueny es queixava que ell es limitava a representar el que veia, però no es pot dir que sigui poca cosa. El Museu Picasso analitza amb la nova exposició d’obra gràfica com l’artista va donar una nova vida a una sèrie de temes que vénen de molt lluny i que han passat per les mans de molts literats i artistes: els mites grecs i romans.

Com explica la conservadora del museu i comissària de la mostra, Claustre Rafart, la majoria de vegades Picasso “transforma” els mites per dir el que ell vol explicar i també els aborda quan es capbussa en els temes que van representar alguns dels seus grans mestres clàssics, com Rubens i Ticià. “Picasso és inabastable”, subratlla la comissària. La mostra inclou prop de 40 gravats dels fons del museu. L’únic aspecte de la relació de Picasso amb el mite que ha quedat exclòs és el de la fidelitat al relat original: el malagueny es va cenyir als versos d’Ovidi quan va fer una sèrie de gravats dedicats a Les metamorfosis, però no s’han pogut exposar per qüestions de conservació.

Val la pena visitar l’exposició, titulada Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del museu, per poder veure una de les grans estampes de Picasso -i també de la història del gravat-: l’aiguafort La minotauromàquia. És l’únic que va fer el 1935 i està considerat un precedent directe del Guernica. La interpretació és difícil: a més del Minotaure, que té una actitud estranyament serena, hi ha una dona vestida de torero ferida -que s’ha identificat amb Marie-Thérèse Walter, que aleshores era la seva amant-, un home barbut que sembla fugir i dues figures que es miren l’escena des d’un balcó. Una altra de les peces més impactants de la mostra és La violació, un dibuix datat pels volts de l’any 1900 i protagonitzat per un sàtir que s’abraona damunt una dona que lluita per desempallegar-se’n.

stats