Publicitat
Publicitat

Abans tot era molt millor

Ei, Marcel! Espera, espera que no et sento gaire bé. Ara, ara sí! Mai diries on sóc, nen. A tu què et sembla? Esclar, home, al Primavera, com cada any! Sí, sí, al peu del canó, no com tu que t'has fet gran. Com has canviat! Encara me'n recordo, del primer any al Poble Espanyol. No, tu no te'n pots recordar gaire, Marcel, que allò que et vas prendre se't va posar fatal. No, home no, el de Pulp va ser l'any següent. El de Wilco? Ui, aquest va ser un altre any, nen. Això de fer de pare t'ha deixat molt perjudicat! Jo? Estic fet un xaval. Deu anys seguits i aquí em tens, fresc com una rosa.

El festival? Què vols que et digui. Això ja no és com abans. Petadíssim de gent, tu, i ple de guiris. Quan feia cua per pixar darrere meu han parlat en català i m'he girat i tot, de la gràcia que m'ha fet. Ves que no el conegui, he pensat. Sí, tot és a prendre pel cul, per arribar a cada escenari has de fer una mitja marató. L'auditori? Impossible. Per entrar-hi es veu que fan un sorteig, com per anar a la final de Wembley, imagina't. Te'n recordes, del concert del Morente, nen? Allò sí que eren concerts. Com? Ui, no, a primera fila no m'hi poso ni boig, passo d'empentes i que em fotin cerveses pel damunt. Darrere de tot i si pot ser assegut. A més, se sent molt més bé, on vas a parar. Que què he vist avui? Belle and Sebastian i Pulp. Fluixets, ni punt de comparació amb quan els vam veure plegats. Tot molt previsible. Jo? No, ara ja me'n vaig a dormir. A la plaça Catalunya, sí. A la mani? No, home, a un hotelet. Ei, que jo sóc el de sempre, eh? Però aquestes manis d'ara no són com aquelles de l'OTAN o la del "No a la guerra". Te'n recordes? Ai, sí, allò si que era autèntic, tu.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT