MÚSICA
Cultura 26/10/2011

El millor funeral de les nostres vides

Albert Balanzà
2 min
Elfrontmande la Dharma, Joan Fortuny.

Fa dos mesos ho van fer a casa, a les festes alternatives de Sants, amb un espectacle amb llunes, tabals i mars, seguint l'estil Comediants que sempre han abraçat. Dilluns ho van repetir a l'altra casa seva, el Palau de la Música, on han entrat en les grans ocasions (el 1981 amb la Cobla Mediterrània i el 1987 en l'homenatge a Esteve Fortuny), quan no hi tocava qualsevol. La Dharma, quasi amb termes militars, van anunciar abans de l'estiu una "aturada indefinida" a 40 anys d'activitat. Ni s'han dissolt ni han entregat les armes. Però al Palau van oficialitzar un dolç enterrament.

Ningú esperava menys de 30 temes ni de dues hores de concert, perquè l'ocasió era única, però els germans Fortuny no es van conformar amb els grans èxits i van anar enrere per donar el màxim d'espai a temes dels seus cinc primers àlbums (Capità Trueno,Sants Impotents,Cançó de bressol bruta i trista,L'oucomballa,Barna Blues,La Mediterrània se'ns mor) i fins i tot van deixar un espai per a una taula amb estovalles de quadres blancs i blaus i pans, vins i fruita per ferMitjanit, el tema central d'un petit homenatge que van fer aquest estiu al carrer Sagunt, el seu carrer. Els grups convidats al Palau hi van ajudar: Rosa-Luxemburg es va atrevir ambTramuntana, Mesclat ambEl comte Tallaferro(amb Titot inventant-se una lletra) i Roger Mas ambLes aventures del Petit Príncep(normalitzant un "despedir-te" per un "acomiadar-te"). La sorpresa de la nit, però, va dur-la una versió de pell de gallina d'Alèxiaamb la tenora de Jordi Molina. El millor homenatge a Esteve Fortuny, que d'això tractava el xou, no hauria estat complet senseLa lluna ha fet el ple i Si encara fossis aquí,dues herències del germà mort a Cardedeu ara fa 25 anys que Inspira i Raydibaum van tocar amb més llum que plor.

El relleu a Obrint Pas

Però la Dharma no va voler marxar sense cremar les naus clàssiques (La gent vol viure en pau,Catalluna,La cosa està negra), sense que Josep Fortuny fes els seus mítings poema i sense escenificar el relleu d'unso Barcelona-el so de la ciutat quan era espontània i preolímpica- passant la torxa als Obrint Pas, que van interpretarLa presó del rei de França, a mig set list. Alguns punys es van aixecar prèviament ambLa muixeranga d'Algemesí. "Cançons que ja són himnes del nostre poble", va dir Miquel Gironès. "Sempre, en algun lloc, la lluita continua", va respondre el més gran dels Fortuny. "En cualquier adoquín está la primera línea", que diria Kortatu.

stats