Publicitat
Publicitat

UN MONESTIR MIL·LENARI

Ferran Adrià apadrina un llibre escrit pel president de Catalunya Banc, Adolf Todó

Un menú degustació sobre Sant Benet

Ferran Adrià se les prometia molt felices: "Com que vam fer el pròleg amb Andreu Buenafuente, vaig pensar que el dia de la presentació ell faria un monòleg i jo hauria de parlar molt poc". Però resulta que l'Andreu "està en capella preparant un nou programa de tele" i el llibre sobre el monestir l'ha d'apadrinar en Ferran tot sol. Cap problema: el cuiner ofereix als assistents "una lliçó magistral de literatura i gastronomia comparades", en paraules de l'editor Joan Simon. És a dir, deixa anar quatre reflexions desordenades (perdó, deconstruïdes) com ara que "barrejar ingredients ho fem cada dia, no m'ho he inventat jo", "no hi ha menjar raro , hi ha gent rara", "aquest llibre és un menú degustació de catorze plats" i una observació desacomplexadora: "El 99,9% de les vegades que anem a veure una cosa pensem que no l'entenem. No l'has d'entendre, t'has d'emocionar". I tant et pots emocionar amb una oliva esferificada com amb els contes aplegats en el volum que es presenta aquest vespre: L'ombra de Sant Benet (Angle Editorial), escrit per Adolf Todó i Ramon Carreté.

Al Twitter, una periodista radiofònica comenta que la seva neboda, de gran, vol ser escriptora. "Què li dic?", pregunta. Resposta d'una escriptora: "Que molt bé, però que vagi pensant de què viurà". Resposta d'un escriptor: "Primer, a ESADE. Després que faci les collonades que vulgui". Vist així, els autors d'aquest llibre d'històries màgiques han seguit l'ordre correcte. Todó, professor d'ESADE i president de Catalunya Banc, té una feina de debò i, com qui no vol la cosa, ja és el segon llibre que publica (el primer, El gran horitzó , també el va escriure a quatre mans amb Carreté).

"N'hi ha que em demanen com hi he pogut dedicar temps, se sobreentén que volen dir com hi he pogut perdre temps -explica Todó-. És una pregunta legítima. La gent que treballa amb mi sap que em prenc molt seriosament la meva feina, però els meus amics saben que encara em prenc més seriosament la meva vida. La vida és molt més que la feina". Una passió de Todó són les motos, "però no he escrit sobre curses de motos perquè és una activitat d'alt risc, com la meva feina actual, i m'estimo més escriure sobre coses més relaxades, menys estressants".

El resultat són catorze relats farcits d'humor i d'anacronismes volguts que tenen com a rerefons la història del monestir mil·lenari de Sant Benet de Bages, principal reclam del complex cultural i turístic Món Sant Benet. "Si no voleu llegir el llibre no el llegiu, però aneu a Sant Benet!", exclama Todó. No em pregunteu per què (o sí: perquè escriu ficció), però es nota d'una hora lluny el que diu Buenafuente al pròleg: que aquest senyor és un financer atípic. L'humorista aclareix: "És el financer més atípic que he conegut mai, i un dia d'aquests li he de demanar una hipoteca". Ai.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT