Publicitat
Publicitat

L'Amical de Mauthausen celebra 50 anys amb una lectura de textos d'Amat-Piniella

Com fer memòria de l'infern sense testimonis

Els supervivents dels camps nazis van crear el 1962 una associació clandestina. Mig segle després els néts i besnéts es plantegen com actualitzar l'Amical de Mauthausen i fer arribar la història als joves.

Quan els aliats van alliberar el camp de concentració de Mauthausen, els republicans catalans van haver d'encarar-se a la crua realitat: que el govern espanyol no els volia i que sí que sabia perfectament què passava rere les filferrades però no havia volgut moure ni un dit. Els que més malament ho van passar van ser els que van tornar a Espanya. Amb Franco com a dictador, ni tan sols podien parlar de l'infern que els havia tocat viure darrere les filferrades. No van rebre cap tipus d'ajuda econòmica ni mèdica. Passaria força temps fins que van fer el pas de crear, entre les parets de l'Hotel Orient de Barcelona i de manera clandestina, l'Amical de Mauthausen. Era el 1962 i els deportats buscaven sobretot el suport moral mutu. La legalització no arribaria fins al 1978. Des d'aquelles primers reunions secretes han passat 50 anys i l'Amical celebra aquest cap de setmana el seu mig segle de vida. Ahir van fer una cosa inèdita fins ara a l'estat espanyol: un acte de desgreuge i reconeixement, organitzat pel Memorial Democràtic, amb la presència de l'alcalde de Mauthausen, Thomas Punkenhofer; el deportat aragonès José Alcubierre, i representants de la Generalitat i del Memorial. Avui a la tarda es llegiran textos de K.L. Reich , de Joaquim Amat-Piniella, i es farà un concert amb una selecció de Músiques de l'Holocaust i Cançons dels brigadistes amb el Quartet Brossa.

Després de 50 anys han canviat moltes coses. Queden molt pocs testimonis vius. "No hi ha cap supervivent a la junta, el missatge no pot ser el mateix perquè ara a l'Amical hi ha la segona i la tercera generació", assegura la presidenta de l'Amical, Rosa Torán. "Rebem moltes consultes i peticions de néts i besnéts, que no han viscut els silencis i l'opressió de la clandestinitat", afegeix. L'Amical, però, afronta temps difícils. "Se'ns han tallat les subvencions, molts projectes estan paralitzats", assegura Torán.

En els últims anys l'entitat ha prioritzat la tasca pedagògica. "No es tracta de fer actes puntuals, sinó de tirar endavant projectes que tinguin repercussió entre la gent jove", explica la presidenta de l'Amical. El 2003 l'entitat va començar a organitzar visites als camps de concentració de grups d'estudiants. "No sabem si l'any vinent ho podrem continuar fent", assegura. Torán, però, diu que no pensa defallir: "Si el 1962 els deportats van tenir la valentia de fundar l'Amical en plena dictadura, ara no ens podem rendir", assegura.

Torán és conscient que l'Amical de Mauthausen ha de replantejar el seu futur: "Hem d'analitzar com es renova el missatge i com s'actualitza", diu. Creu, però, que tenen una tasca a fer i que s'ha d'estar alerta perquè amb la crisi hi ha un augment de les polítiques d'exclusió i un rebrot del neonazisme.

Els últims temps tampoc han estat gaire fàcils per a l'Amical. El 12 de maig del 2005 va esclatar l'escàndol: el seu president, Enric Marco, era un farsant. Durant 27 anys Marco havia fet veure que era el presoner 6.448 de Flossenbürg. Marco havia pronunciat centenars de conferències, havia rebut importants condecoracions i havia fet plorar els diputats espanyols quan, per primera vegada, es va retre homenatge als deportats. "Aquest fet ens va enfortir -assegura Torán-. Paradoxalment, va augmentar el nombre de socis", afegeix.

Encara queden algunes veus que poden parlar de com era viure en un infern, com la prioratina Neus Català, supervivent del camp de Ravensbrück. Un altre testimoni, que aquests dies també ha assistit als actes de Mauthausen, és Edmon Gimeno, nascut a la Terra Alta. Ell, que va sobreviure a Buchenwald, Dora i Bergen-Belsen, explica el que va passar: "Va ser un pas enrere que ens incumbeix a tots els que ens anomenem civilitzats ".

Les