Arriben temps plàcids per a la conselleria de Cultura. L'Ajuntament de Barcelona i la Diputació provincial també estaran en mans de CiU. A priori, l'entesa entre les dues institucions ha de ser fàcil. S'ha acabat la "guerra freda", tal com l'anomenava el conseller Ferran Mascarell. Els obstacles polítics -els econòmics persistiran- per dibuixar l'entramat cultural en la qual somia el conseller s'han esvaït. Però les coses no són mai senzilles: hi ha la crisi i hi ha un sector amb deficiències, capelletes i egos. El nou regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana -el segon càrrec en importància en la política cultural del país-, ho sap i vol començar amb peus de plom. De moment, continuïtat a la Casa Gran.
L'Auditori
Sense director
La diferència de criteris entre Ajuntament i Generalitat havia deixat el gran equipament musical del país -23 milions d'euros de pressupost- sense cap visible. Quan a finals de febrer Joan Oller, després de quasi una dècada com a director general, va plegar per dirigir el Palau de la Música, es va convocar un concurs internacional. S'hi van presentar 29 candidatures, però el jurat va declarar-lo desert. L'Ajuntament, davant els resultats, volia que al capdavant de l'Auditori hi haguessin dues persones: un gerent i un director artístic, un model similar al del Liceu. Mascarell està convençut que entre els 29 candidats hi ha la persona adequada per fer la doble funció, una figura similar a Oller.
Museu del Còmic
Un fons a negociar
La voluntat de fer el Museu del Còmic persisteix, però encara no se sap sota quina fórmula jurídica. La conselleria té força feina, sobretot de negociació. El museu, a més, no té fons: en aquests moments està dispers entre empreses (el fons Bruguera el té RBA), particulars i institucions públiques. Aquesta manca de material no preocupa Santamaria: "Precisament per aquesta dispersió és necessari el museu; ha de contribuir a recuperar, catalogar i difondre aquest patrimoni". Amb seu a l'antiga fàbrica CACI de Badalona, l'Ajuntament d'aquesta ciutat ja ha invertit tres milions d'euros a adequar l'edifici. Ara cal que la Generalitat aporti nou milions més per endegar el projecte. De moment, però, als pressupostos del 2011 no hi ha cap partida per al Museu del Còmic. Santamaria no ho considera un problema: "Fins al 2013 -any en què previsiblement s'inaugurarà- no s'ha de fer una inversió forta".
Canòdrom Inacabat i amb un futur incert
Mascarell és un home d'idees fixes. Des que va ser nomenat conseller de Cultura, va deixar clar que el projecte del Canòdrom no li agradava. Fins a les eleccions municipals, el Canòdrom tenia dos defensors: l'Ajuntament i el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). Amb CiU governant al consistori, el conseller de Cultura pot maniobrar més còmodament. Els pressupostos de la conselleria no contemplen els 900.000 euros que manquen per acabar aquest centre, en el qual ja s'han invertit 4,5 milions d'euros. Moritz Küng, director en funcions del Canòdrom, visualitza un centre d'art focalitzat en la producció i introducció de la creació local en el circuit internacional. Küng, però, prudent o cremat, no vol parlar amb la premsa: només deixa anar que ara tot està en mans dels polítics. El sector artístic va pressionar molt perquè es fes aquest equipament, que pot acabar reduït a una sala d'exposicions gestionada pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba). El secretari general de la Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, Florenci Guntín, insisteix a defensar "de manera rotunda" el projecte. L'última llança del sector artístic ha estat entregar a tots els partits una esmena parcial als pressupostos, que no contemplen el Canòdrom.
Macba
Fusió de museus?
Racionalitzar. Aquesta és la consigna del Govern Mas, de la qual la conselleria de Cultura no se n'escapa. En aquest afany per economitzar recursos i simplificar l'oferta i la gestió, el departament es planteja la possibilitat que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Macba passin a ser una sola institució, i fins i tot lligar-hi la Filmoteca. A part de lligar conceptualment aquest triplet, aquí cal veure quins plans tindrà la Diputació de Barcelona amb el CCCB. En cas que volgués cedir l'equipament a la Generalitat, hauria de ser una cessió a terminis. I després hi ha el futur del director i ànima del centre, el filòsof Josep Ramoneda. Se li acaba el contracte a finals d'any. Pel que fa al Macba, el seu director, Bartomeu Marí, en té fins al març del 2013. O sigui, que de moment seguirà. Mascarell, però, voldria que d'una vegada per totes el Macba i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) es posessin d'acord sobre el tall cronològic. El previsible canvi de director al MNAC podria facilitar-ho.
MNAC Canvi de direcció i de patronat
El MNAC canviarà de patronat i de directora. La Generalitat ja ha renovat els seus representants. A principis de juny, pocs dies abans que morís, va destituir Jorge Semprún. De l'anterior legislatura manté Francesc X. Boya i Josep M. Montaner. S'hi incorporen, entre d'altres, Vicenç Villatoro, director del Ramon Llull. El nou Ajuntament, que s'ha de constituir l'1 de juliol, també canviarà representants. De fet, després de vacances ni tan sols hi haurà l'actual directora, Maite Ocaña, ja que el seu contracte finalitza el 31 d'agost. Es farà un concurs per trobar-li relleu. L'interrogant és saber fins quan seguirà Narcís Serra com a president del patronat. En el camp dels museus, la futura Agència Catalana de Patrimoni es farà càrrec de la gestió dels centres de la Generalitat: una petita revolució que el sector encara ha de pair.
Consell de les Arts i Institució de les Lletres Catalanes Pèrdua d'autonomia
Des del principi de la legislatura, Mascarell ha deixat entreveure que vol un CoNCA amb menys atribucions. L'última estocada ha estat el projecte de llei òmnibus. Fons de la conselleria, però, asseguren que es reconduirà la situació i que la trencadissa serà menor. El CoNCA no es deixarà desvirtuar tan fàcilment. L'informe sobre aquesta llei fet per l'organisme que presideix Francesc Guardans és contundent: "Implica una transformació del model de gestió de la cultura absolutament centralitzador" que "suposa un retrocés en les garanties de gestió neutral i no partidista". Si en la seva compareixença al Parlament el 27 d'abril Guardans es queixava que el CoNCA ja va néixer pobre, amb un pressupost de 15 milions d'euros, aquest any encara s'haurà d'estrènyer més el cinturó: 11,2 milions. Els altres indignats amb l'avantprojecte de llei òmnibus són els escriptors. Avui presenten al·legacions al gabinet jurídic de la Generalitat. El president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Guillem-Jordi Graells, reclama que es torni a la proposta de llei que es va fer l'any passat: "No volem de cap de les maneres que la Institució de les Lletres sigui només una comissió assessora". El nou organisme centralitzador del qual podrien passar a dependre el CoNCA i la ILC és l'Institut Català d'Indústries Culturals, que si el canvi tira endavant, passarà a dir-se Institut de l'Empresa i la Creació.
Filmoteca Obres inacabables
El flamant edifici de la Filmoteca de Catalunya al Raval hauria d'haver-se enllestit el 2007. L'última data era el març d'aquest any, però tampoc va poder ser. I ara ja es parla de finals del 2011 o, fins i tot, principis del 2012. El problema tècnic és que queda pendent la connexió elèctrica des de l'equipament fins a la xarxa de la ciutat. L'altre maldecap del conseller és com pagar l'obra. L'edifici ha costat 15 milions d'euros, però de moment no se n'ha pagat ni un. Quan es va fer el projecte, es va demanar un préstec. Ara, la suma total a pagar, amb interessos, és de 50 milions d'euros.
Biblioteca de Catalunya Canvi a la direcció
El màxim centre documental del país, amb seu a l'edifici gòtic de l'antic Hospital de la Santa Creu, és molt probable que passi a tenir una nova direcció. L'actual responsable, Dolors Lamarca, que entre altres projectes ha impulsat la digitalització dels fons amb un acord amb Google, ja supera l'edat de jubilació. Mascarell li busca substitut.
