21/03/2011

La manifestació d'una cultura miserable

2 min

Aquesta tarda hi ha convocada, en algun lloc de Barcelona, una manifestació en contra de la retallada dels diners que el Govern destina a cultura. És, n'estic convençut, una manifestació miserable. Demà la nostra cultura, si no ho era ja prou, serà més miserable. Em faria vergonya participar en aquest acte, m'avergonyiria reclamar uns diners que també es retallen a escoles i hospitals. Dues associacions a les quals pertanyo (l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i Guionistes Associats de Catalunya) donen suport a la protesta. Ho fan sense consultar els associats, precipitadament i donant per fet que hem d'estar en contra de la retallada. A mi retallar em sembla excel·lent.

Quan passeges per barris o pobles, quan obres un diari o busques a la xarxa, trobes exemples extraordinaris de cultura feta sense diner públic. En totes les disciplines hi ha creadors que comparteixen el seu talent sense demanar res. És una cultura pobra i digna, que és com ha sigut sempre la cultura popular, una cultura sensata i efectiva. La cultura no és allò que no sé qui et fa, sinó el que tu fas a qui tens al costat. La resta són decorats i llumetes.

La cultura ja no té gaire prestigi i provoca, en el millor dels casos, una indiferència que ha permès anar trampejant a una casta de professionals de la gestió institucional. Jo me n'he aprofitat i he cobrat diners que altres mans munyien de l'administració. Però entenc que avui això s'ha acabat. En altres aspectes de la nostra vida hem vist que vivíem per sobre de les nostres possibilitats. Ara toca revisar la cultura. Convé, doncs, establir prioritats i els que ens hi dediquem tenim la missió de donar forma a un nou esperit, més auster. La pobresa que patim -i que si tenim sort durarà encara anys-, és una oportunitat per repensar la nostra cultura. Ens cal una cultura humil i noble, esporgada de jurats i festes, de copets a l'esquena i pessebres. Cal una cultura sense canapès. Cal fer una cultura més sincera, real, immediata, més crua. I escombrem la resta. No ho allarguem, que de tant en tant convé fer dissabte. Una cultura que necessiti despatxos no és cultura. Resulta trist veure com, en època d'austeritat, hi ha gent intel·ligent que no sap ser generosa. La protesta per les retallades en despesa cultural és, doncs, em temo, un exemple de feblesa moral.

stats