Publicitat
Publicitat

El malson il·lustrat de Josef K.

El procés , de Franz Kafka, la dissortada història de Josef K., s'ha convertit en novel·la gràfica en una esplèndida versió il·lustrada per Chantal Montellier i adaptada per David Zane Mairowitz. Alguns poden arrufar el nas i prendre's la novel·la gràfica com a subgènere, però no ho és pas, almenys per a qui tingui la voluntat de valorar el poderós imaginari estètic tant com l'apreciable text clàssic. En aquesta altra forma de llenguatge narratiu, els precedents de la qual podríem cercar en les històries il·lustrades de l'Edat Mitjana, hi ha tot un cabal d'obres ambicioses, innovadores i amb un prestigi comparable al de la literatura i l'art.

Tanmateix, la distància és enorme, i cal valorar-ne l'ambició i la dificultat, el pas incomparable de l'estructura de l'obra original a la de la novel·la gràfica, l'abrivament i la capacitat de fer visual i enlluernador el text original de Kafka, sense perdre'n l'atmosfera ni el sentit. Al meu parer el resultat gràfic és francament brillant, no només per l'atreviment desacomplexat i un palpitant escalat d'entreteniment, sinó perquè, en essència, l'original hi és.

L'estètica delirant i el sinistre malson que viu Josef K. queden perfectament il·lustrats en la línia traçada sempre en blanc i negre que tempera molt bé l'ambient desconcertant i d'asfíxia. El dibuix àgil i realista dels paisatges urbans són pinzellades clarividents del sentit ultra, de la mateixa manera que les faccions dels personatges i la vestimenta transfereixen sensacions físiques al lector. Mínim text i atmosfera onírica: rellotges sense broques, ulls penetrants, riures perversos, sexualitat impúdica, espelmes, vinyetes que cauen a trossos... una constant expressivitat irònica i grotesca a través d'un munt de recursos estètics que escenifiquen de meravella l'absurditat i l'estat d'ànim del protagonista.

Al còmic hi ha coses desconcertants i divertides, potser equívoques en el sentit de la literalitat, com també un excés d'evidència. Són un mal menor, inherent al llenguatge gràfic i a la brevetat, i en el sentit que la psicologia és, de fet, impaciència.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT