Publicitat
Publicitat

Les lliçons de vida d’uns personatges marginals

La Fundació Suñol inaugura l’exposició de Darío Villalba ‘Resplandor seco’

Barcelona té una gran capella laica, la Sala de Reflexió d’Antoni Tàpies al campus de la Ciutadella de la UPF. I fins a l’11 de març en té una altra: l’exposició de Darío Villalba (Sant Sebastià, 1939) a la Fundació Suñol, Resplendor seco. En lloc del buit de Tàpies, la trentena de peces de la mostra de Villalba, moltes d’elles monumentals, estan habitades peruna sèrie de personatges amb els quals l’artista vol fer una crida a la introspecció. Darío Villalba es defineix com a “creient”, però també afirma que la seva obra és “oberta”. Villalba la veu com el camp de batalla de la seva ànima i la seva intenció és portar el públic a “l’oració” o “al pensament”.

L’artista basc ha convertit personatges marginals o que viuen experiències extremes, com malalts, ancians, delinqüents, malalts mentals i sensesostre, en els seus apòstols. Els presenta en retrats fotogràfics gegantins carregats de dignitat que prenen una nova dimensió, encara més punyent, amb la pintura que hi afegeix, moltes vegades un reguitzell de taques. “Els personatges que més m’han interessat estan al límit de les passions humanes. Ens poden aportar molt, aquests personatges dolorosos de la vida”, afirma l’artista. També és una crida al pensament més profund una tela de gran format negra pintada amb un material industrial, la pintura bituminosa antisonora, que data de finals dels anys 70. “Va ser, com va escriure Joan de la Creu, la nit fosca de la meva ànima, necessitava desintoxicar-me de les imatges”, explica l’artista.

Resplandor seco repassa la trajectòria de Darío Villalba des de l’any 1973, quan va exposar a la Biennal de São Paulo, fins a l’actualitat. Una de les peces centrals és Jones (1974), un dels característics encapsulats de l’artista. En aquest cas el retrat està col·locat dins una estructura de metacrilat amb l’objectiu de subratllar la fragilitat de la vida del personatge.

“Pop de l’ànima”, segons Warhol

Molts dels personatges de l’obra de Darío Villalba provenen de fotografies de premsa, revistes i arxius. Però també es pot dir que l’artista troba la llavor de la transcendència a peu de carrer. En aquest sentit, la mostra inclou una selecció dels seus Documents bàsics, un conjunt de fotografies més espontànies que ja compta amb més de 3.000 peces. Aquestes imatges, com diu el mateix artista, són el seu “diari emocional” i sovint li serveixen com a esbossos.

Villalba també sembla trobar un camí cap al misticisme a través de la sensualitat, com la dels cossos dels joves que protagonitzen les obres Ballant I-II (2008) i Font Trafalgar Square I-II (2008). O a través de l’alegria i la innocència d’un nen que juga en una font. Andy Warhol va dir de l’obra de Darío Villalba que era “pop de l’ànima”, però l’artista sempre s’ha resistit a les etiquetes de l’informalisme, el pop art, l’abstracció i el realisme social. “Sóc un creador i un pensador lliure”, diu.

Resplandor seco és la primera mostra de Darío Villaba a Barcelona i, a més d’una molt bona oportunitat de descobrir-lo, també recorda la relació de l’artista amb el galerista Fernando Vijande i amb el president de la fundació, Josep Suñol, que li va donar suport als anys 70 adquirint algunes de les obres exposades. La resta de treballs provenen del seu taller.