El rei lleó vol trencar tots els rècords
El rei lleó veurà la llum en castellà, després de tres anys, per buscar l'essència del teatre africà, crear un grup humà, invertir deu milions d'euros i remodelar un teatre. Amb l'entusiasme de Simba.
Madrid.El jove príncep lleó Simba podria haver seguit cantant tota la vida l'" hakuna matata , viu i sigues feliç". Però la responsabilitat, el desafiament i la felicitat faran que es decideixi a restablir l'ordre natural trencat per Scar a la selva de les bestioles. El rei lleó s'hauria pogut quedar en història oral, en llibre o en pel·lícula. Però Simba sempre ha volgut créixer. Convertit en musical per l'experta Julie Taymor, l'espectacle triomfa de valent a Broadway, Las Vegas, Tòquio, Hamburg, Singapur i Londres, on acumula dotze anys d'èxits. Les xifres aconseguides fins ara són una bona carta de presentació. Després de Cats , Los miserables i El fantasma de l'òpera és el quart musical més vist de la història amb 60 milions d'espectadors de 13 països. I als Estats Units ja és el primer.
Coneixedora del qui no s'arrisca no pisca, la productora Stage Entertainment ha preparat a consciència l'arribada de l'obra al Lope de Vega de Madrid. La producció més ambiciosa que mai s'ha estrenat a l'Estat -segons els seus productors-, ha suposat una inversió de deu milions d'euros i es va començar a preparar fa tres anys. Fins i tot el teatre s'ha hagut de remodelar. Per això esperen quedar-se a Madrid almenys quatre o cinc anys. Quan falta justament una setmana per l'estrena ja s'han venut 80.000 entrades per assistir a un musical de vuit funcions setmanals. Confien que arribaran a les 100.000 la setmana vinent.
Després de la presentació d'ahir, en la qual es van poder veure tres de les escenes de l'obra, Felipe Gamba, del grup Disney, va destacar la traducció i adaptació al castellà que ha fet Jordi Galceran. Va explicar que havia vist la representació desenes de vegades per tot el món però estava emocionat per haver descobert moments a què mai havia parat atenció. Va dir que Galceran ha donat "el gust autèntic i local a l'obra respectant l'essència original dels personatges" i transmetent elements molt espanyols que els espectadors hauran de descobrir.
Animals humanitzats
A l'escenari no s'amaga res. L'espectador veu les rodes i els engranatges. Però no molesten. Les persones que controlen les figures animades porten les màscares dels animals a sobre. La directora de la productora, Julia Gómez Cora, es va mostrar satisfeta d'haver aconseguit humanitzar els animals i animalitzar les persones. Les màscares africanes, abstractes i dures, van ser un element d'inspiració clau per Taymor, perquè li permeten generar semblances amb els dibuixos animats. Les caretes es mantenen estàtiques, fixes, però a sota tenen el rostre humà que dóna expressió facial sense amagar-se. Per això no hi ha pèls ni ullals. "És la careta i la història, i deixar que l'actor suggereixi el moviment d'espatlles avançant. Això transmet força".
Les influències africanes, que es perceben a simple vista amb la música i el color, també estan a l'origen de bona part dels actors, entre els quals també hi ha el barceloní Sergi Albert, que fa del dolent Scar. Però no només hi ha elements africans. També s'utilitza la tècnica japonesa del segle XVI bunraku , en la qual els artistes que veu el públic controlen grans figures mentre el narrador explica la història. La directora ho anomena "el doble esdeveniment". També hi ha influències del teatre d'ombres balinès de la Xina. També hi ha influències d'Àfrica a la música. Amb les cançons d'Elton John i Tim Rice de la pel·lícula no n'hi havia prou. Per explorar el creixement de Simba i el coratge de Nala, l'equip creatiu va recórrer a la música popular amb ritmes africans de Lebo M. Tot plegat omple l'espectador de responsabilitat per créixer. Però és ell que ha de descobrir cap a on.
