Publicitat
Publicitat

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

Un documental i una exposició descobreixen l'obra d'un fotògraf fascinant, Jacques Leonard

El llegat fotogràfic del paio Chac

Un documental i una exposició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona recuperen l'obra inèdita d'un retratista desconegut, Jacques Leonard, el francès que va documentar la vida dels gitanos de Montjuïc.

Yago Leonard recorda el seu avi com un home "tímid, molt introvertit, sempre tancat amb la seva màquina d'escriure; era l'avi francès, estrany, un oasi enmig d'una família de gitanos que vivia a la Mina". La vida del fotògraf, cineasta i escriptor francès Jacques Leonard (París, 1909 - l'Escala, 1995) podria ser l'argument d'una novel·la. Era un enigma per a la majoria de la seva família fins que, un cop mort, els seus dos fills i el seu nét van descobrir un quadern i 18.000 negatius al seu pis de la Mina. Yago acaba d'estrenar als cinemes Alexandra el documental en què explica tot el que ha esbrinat de l'atzarosa vida del seu avi: Jacques Léonard, el payo Chac . I des de demà i fins al 14 de gener, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona acollirà l'exposició de fotografies Jacques Leonard: Barcelona gitana.

Però qui era aquest francès aventurer i ramblejador, enamorat fins al moll de l'os dels gitanos? Leonard va fer una cosa insòlita per a un paio, i a més francès, a la Barcelona dels anys 50: va aconseguir casar-se amb Rosario, la cosina de Carmen Amaya, la dona que tenia fascinats la meitat de pintors de Barcelona. A través d'ella es va introduir a les barraques de Montjuïc i en va retratar les festes, els rostres, els gestos. "El primer que em va sorprendre molt, a mi i a tota la família, és descobrir que ell també era mig gitano", explica el Yago.

Jacques Leonard provenia d'una família adinerada de Maisons-Laffitte, una població a pocs quilòmetres de París. El seu pare era un reconegut tractant de cavalls i la seva mare la pròspera mestressa d'una maison de mode a París. En Jacques va esbrinar per casualitat que els seus avis paterns eren gitanos, cosa que els seus pares sempre li havien ocultat. El passat gitano s'havia d'oblidar. La seva mare el va desheretar quan va saber que s'havia casat amb una gitana.

A Portugal per un amor

Jacques Leonard, però, era un home desprès, que es llançava amb passió a noves aventures -capaç de qualsevol cosa quan embogia per amor- i gens nostàlgic. La primera destinatària del seu entusiasme amorós va ser l'Encarna, una noia gitana del clan dels Pacorros, que treballaven a l'hípica del seu pare. Quan els Pacorros van desaparèixer de la finca, ell, desesperat, va sortir a perseguir-la. "Va creuar tot Espanya fins a Portugal, dalt d'una mula", explica el Yago. Com a recompensa, va rebre una ganivetada de la germana de la seva enamorada. L'Encarna ni tan sols li va arribar a adreçar la paraula. Anys més tard, però, tindrien un curt i intens encontre.

El seu següent amor va ser la Cleo, una companya d'estudis d'origen cubà. Leonard es va buscar la vida per complir la seva promesa de casar-se amb ella, però mentre ell prosperava com a muntador a París, ella ja s'havia casat (sense dir-li res).

Jacques Leonard era un home que mai defallia. Va col·laborar amb directors francesos com Abel Gance i va viatjar per tot el món buscant gitanos: "D'alguna manera, també buscava la seva identitat", explica el seu nét. Un dia va sorprendre la filla de Jean Choux, un dels directors per qui va treballar, plorant d'amagat perquè la volien casar amb un home a qui no estimava. Leonard, fent gala de la seva generositat, es va oferir a substituir el nuvi.

El 1940 va viatjar a Espanya per filmar una pel·lícula sobre Colom. El projecte no va prosperar i va acabar treballant per Ulargui Films i col·laborant en pel·lícules com María de la O i Bodas de Castill a. A Madrid va descobrir que la seva dona tenia un affaire amb un important personatge de la política espanyola.

Però Leonard era un home a qui no li costava tornar a començar sense gaire equipatge. Va viatjar a Barcelona, on va treballar al Paral·lel, es va associar amb un ventríloc i humorista i va emprendre una gira de dos anys que el portaria a Anglaterra, Austràlia, Grècia... Una vegada va tornar a Barcelona, al Círculo de las Artes, va sentir a parlar d'una atractiva gitana que feia de model per als pintors barcelonins però que era inaccessible. L'entusiasta Leonard la va voler conèixer: "S'hi va apropar i li va proposar fer un passeig. Es van veure cada dia durant dos anys sense ni tan sols fer-se un petó!", s'exclama avui el nét. Els Amaya el van "integrar totalment a la família".