29/12/2011

'Ï', l'exili republicà explicat per un pallasso

2 min
Blai Mateu se'n va a la guerra amb el seu pallasso.

'Ï'

TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

22 DE DESEMBRE

Pot explicar-se una tragèdia amb humor? Pot mostrar-se el dolor de l'exili i dels camps de concentració envoltat de comicitat? Que és possible tractar un drama humà amb tendresa i alegria ja ho va demostrar Roberto Benigni a la premiada cinta La vida és bella . El fons de la qüestió és qui i com. Blai Mateu, fill de Tortell Poltrona, ho aconsegueix a l'espectacle Ï , que presenta al Lliure de Gràcia fins al 8 de gener.

Premi Nacional de circ gràcies al darrer espectacle de la seva companyia, Le sort du dedans, de la francesa Baró d'Evel Cirk Cie, Blai Mateu és un pallasso vestit amb la ingenuïtat del nen, de l'estrany que no s'enfronta a la realitat seguint els codis racionals sinó amb l'energia, espontaneïtat i innocència de qui és capaç de veure el món amb ulls nets, sense prejudicis. Aquest és el personatge amb què l'actor -amb una sòlida formació que li dóna recursos acrobàtics, gestuals i interpretatius- es va enfrontar a l'exili dels republicans que havien perdut la Guerra Civil.

El pallasso està davant d'una frontera de plàstic, una superfície on va pintant els noms del sanguinari conflicte mentre demana sisplau que el deixin passar. Aquest exili és el rerefons de l'espectacle, i adquireix protagonisme gràcies a unes treballades i efectives projeccions i als jocs que el personatge s'inventa amb tot el que l'envolta: uns sacs poden ser equipatge, poden ser persones exiliades entre les quals busca la seva identitat i els sacs també li serveixen per convertir-se en àngel o en una senyora amb mirinyac.

La sorpresa és una constant a Ï . Blai Mateu evoca el drama humà, però omplint-lo de jocs còmics que s'hi barregen amb naturalitat. O és que no hi va haver ningú que en algun moment fes riure els nens de l'exili, els únics capaços d'evadir-se una estona de la tragèdia?

Ï es un espectacle rodó, molt treballat, on la música, la llum i les projeccions es combinen per crear moments poètics i altres de divertits dintre d'un conjunt que és un homenatge a la memòria històrica. Un espectacle que acaba com comença, amb aquell pallasso, aquell bon home que necessita un passaport per entrar a França. Bravo.

stats