LITERATURA
Cultura 09/10/2011

Els lectors es confessen: un llibre ambiciós, monumental i trepidant

J.n.
3 min

Màrius Serra

Escriptor i periodista

"Jo confesso em va sorprendre molt favorablement. Fins ara no havia estat un entusiasta de l'obra de Cabré, però aquest llibre em va vèncer: per les habilitats en els punts de vista i per la manera com explica les històries. Argumentalment és un llibre impecable".

Cristina Puig

Periodista

"Em costa molt trobar un adjectiu que defineixi el llibre. Jo confesso és monumental, una joia, una novel·la de novel·les. És fascinant, però demana un nivell alt i molta atenció: hi surten més de 200 personatges i hi ha una quantitat important de salts temporals. Al mateix temps és un llibre molt cinematogràfic i de ritme trepidant. El llegia cada nit i després em costava molt adormir-me. És una genialitat de llibre, i una animalada..."

Josep Garcia

Lector de l'ARA

"Ja l'estic rellegint. M'ho he passat molt bé, he fet una gran xalada. Ara passejaré pel carrer de la Palla i per Tona amb el cap ple dels personatges del llibre. Han entrat dins meu com si fos vida viscuda, perquè de fet ho són. Encara recordo Les veus del Pamano , l'habilitat de l'autor per situar-te en pells i èpoques distants".

Mònica Huguet

Periodista

"Me'l vaig emportar de vacances i el vaig llegir en deu dies. És un llibre bo per llegir-se'l d'una tirada. Les històries -la principal i les secundàries- em van semblar molt interessants. Aprofundeix en les diverses modalitats del mal: n'hi surten de molt bèsties com la Inquisició i el nazisme i també mals més petits que es poden viure des de casa".

Guillem Terribas

Llibreter

"Mai abans no havia llegit una novel·la de mil pàgines, em sembla: Jo confesso és una novel·la diferent de tot el que s'ha fet. Costa fins i tot de definir. És la història d'un violí? Sí i no. És una història d'amor? No i sí. Explica una saga barcelonina durant la postguerra? Sí i no. Em sembla que ningú no discutirà que Jo confesso serà una de les fites de la literatura catalana del segle XXI".

Xavier Padrissa

Lector de l'ARA

"L'he llegit en deu dies. Sobretot m'han captivat, d'una banda, el laberint coral esmicolat d'històries, d'èpoques i llocs tan diversos i, de l'altra, aquest estil literari Cabré, capaç d'infiltrar dins el text narratiu i inesperadament les converses, capgirar subjectes, objectes que parlen... Sap posar damunt el paper -i sembla fàcil!- la complexitat de pensaments, alguns de recurrents, que tenim les persones".

Joan Francesc Mira

Escriptor

"És una obra enormement ambiciosa però amb uns resultats extraordinaris. L'estructura de fons és el que m'ha sorprès més: l'amplitud i la profunditat històrica, tot això combinat amb la utilització de símbols tan potents com el del violí, que representa la bellesa, però també el mal. Jo confesso és la història del nostre país, que és Europa, amb un llenguatge magníficament aconseguit".

David Gener

Lector de l'ARA

"Un llibre apassionant, profund i colpidor, ple de grans moments i reflexions sobre la vida, l'art, el mal i la naturalesa de l'ésser humà. Em va enganxar a la primera pàgina amb la referència a El setè segell . Està farcida de moltes altres referències literàries i musicals, i és tot un joc anar-les trobant. Als primers capítols hi ha coses que feien molta gràcia; a mesura que avança la novel·la m'he emocionat i he plorat en més d'un capítol".

Lluís Camp

Lector de l'ARA

"Durant quinze dies em vaig endur la novel·la a tot arreu. M'esforçava a llegir-la a poc a poc (una novel·la com Jo confesso val la pena anar assaborint-la amb calma). Fa més d'una setmana que la vaig acabar i hi penso cada dia. Ben aviat, tornaré a llegir-la. N'estic convençut".

stats