85A EDICIÓ DELS PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD
Cultura 26/02/2013

I l'Oscar és per a... l'obsés del mètode i la núvia d'Amèrica

àlex Vicente A.v.
4 min
PÒQUER D'INTÈRPRETS
 Daniel Day-Lewis, Jennifer Lawrence, Anne Hathaway i Christoph Waltz, al backstage de l'escenari de la gala.

Tercer Oscar per a Daniel Day-Lewis i la virtuosa interpretació de 'Lincoln'

Els actors del mètode es compten per dotzenes, però cap no sembla que s'acosti, ni de lluny, a Daniel Day-Lewis. Durant el rodatge de Lincoln diuen que no va deixar d'enviar poemes hendecasíl·labs a la seva companya de repartiment, Sally Field, que no dubtava a firmar com a "Abraham". No era la primera vegada que esborrava la línia entre actor i personatge. Mentre rodava Nine ja es va il·lustrar escrivint cartes d'amor a Nicole Kidman (i, en una improbable unió d'universos irreconciliables, a Fergie, la cantant dels Black Eyed Peas, que hi feia un paper). Anys enrere, durant el rodatge d'El meu peu esquerre , l'actor va simular que havia perdut la mobilitat per ficar-se en la pell de l'escriptor paraplègic Christy Brown. Va explicar que els tècnics del rodatge, que sabien perfectament que no ho era, l'insultaven i el tractaven de gandul. L'escarni devia valer la pena: la pel·lícula el va revelar davant del públic internacional, li va reportar el primer Oscar i el va situar a la primera divisió, afavorit per una fama d'obsessiu que es dedicava a l'actuació a la manera stakhanovista, combinada amb una lleugera excentricitat que Hollywood mai ha dubtat a confondre amb el geni en estat pur.

Que deixés la seva excompanya Isabelle Adjani per fax o tingués l'ocurrència d'abandonar el cinema per fer-se sabater artesà a la Toscana no fan res més que reforçar aquest estatus de virtuós una mica marcià però freqüentable. Més que un actor o una estrella, Day-Lewis és una llegenda viva. Als 56 anys, el d'ahir va ser el seu tercer Oscar com a actor protagonista, quatre anys després d'aterrir fent de Daniel Plainview a Pous d'ambició . En acceptar el premi va reconèixer que té tendència a emportar-se feina a casa. "D'ençà que ens vam casar, fa 16 anys, la meva esposa Rebecca [Miller, filla del dramaturg Arthur Miller] ha hagut de conviure amb homes molt estranys", va somriure. Durant el rodatge de Lincoln no va deixar córrer el personatge durant tres mesos sencers. Diuen que el paper no li pertanyia: la primera opció de Spielberg era Liam Neeson, avui reconvertit en improbable heroi d'acció. A ell mateix li va semblar una pèssima idea acceptar el paper. "Però quan me'n vaig voler adonar ja era massa tard. Ja havia estat abduït cap a la seva òrbita", va explicar fa uns mesos.

Si en la categoria femenina hi havia dubtes sobre les possibilitats que Jessica Chastain superés Jennifer Lawrence, en l'apartat masculí el premi estava adjudicat des de feia mesos. L'actor ho tenia tot per aconseguir el premi: encarnava una figura històrica de consens -si bé es tracta del primer actor que aconsegueix un Oscar interpretant un president dels Estats Units- i permetia premiar el voluntarisme i l'ètica de l'esforç, que a Hollywood mai no és una redundància. Amb tot, l'actor treballa amb una distància sana respecte als estudis, escull de manera ultraselectiva (quatre pel·lícules des del seu retorn al cinema, el 2002) i, malgrat el seu nou perfil de pare fundador, no té res de nord-americà al seu arbre genealògic: és fill del poeta angloirlandès Cecil Day-Lewis i de l'actriu jueva britànica Jill Balcon, desapareguda el 2009, a qui va dedicar el premi.

Jennifer Lawrence guanya l'Oscar per 'El lado bueno de las cosas'

Ni a Els jocs de la fam , ni a l'última entrega de la saga X-men , ni tampoc al mateix David O. Russell. Si hi ha una sola persona a qui Jennifer Lawrence podria deure l'Oscar a la millor actriu que va aconseguir dilluns a la matinada potser es tracta de Debra Granik. Va ser aquesta directora independent de Brooklyn qui la va descobrir en un càsting quan tenia 18 anys i li va oferir el paper protagonista de Winter's bone , un intens drama rural ambientat a les muntanyes dels Ozarks, pel qual acabaria obtenint la primera nominació a l'Oscar, ara fa dos anys.

Consagrat a descobrir la nova núvia d'Amèrica des dels temps de Mary Pickford, el cinema nord-americà hi acabaria veient la candidata ideal per ocupar la vacant, una perfecta desconeguda susceptible d'encarnar el que Hollywood creu que ha de ser una dona jove: forta i alhora vulnerable, atractiva sense ser explosiva, dotada de talent sense resultar arrogant. Tot en la seva persona sembla digne d'un elogi desmesurat per part de la premsa dels Estats Units: fins i tot la seva caiguda a les escales del Dolby Theatre, de camí a recollir el premi, va ser aplaudida amb exaltació. "Va semblar real. I aquest és, en primer lloc, el motiu pel qual l'estimem", va sentenciar ahir la influent web Vulture.

Nascuda en una família de classe mitjana de Kentucky, de pare constructor i mare monitora de campaments, Lawrence -o J-Law- va formar-se com a autodidacta al teatre amateur durant l'adolescència. Mai no ha rebut cap aprenentatge formal, és el que els anglosaxons anomenen a natural . "Per això puc anar per la vida lliure com una inconscient: perquè no tinc la més mínima idea del que estic fent", explicava a la tardor al New York Times .

Un Happy Meal al lavabo

Amb oportunisme o sense, Lawrence ha explotat el registre de noia salvatge fins a la sacietat. A la catifa vermella no va dubtar a demanar als periodistes que li compressin un Happy Meal per menjar-se'l d'amagat al lavabo, i assegurava que estava tan nerviosa que s'havia oblidat de sopar. Fins ara Hollywood la tenia contractada en pràctiques per convertir-se en estrella. Una opció que ara ja sembla que té assegurada, gràcies a la recaptació estratosfèrica d' Els jocs de la fam combinada amb aquest Oscar pel seu paper de jove vídua addicta al sexe a El lado bueno de las cosas , un paper pensat inicialment per a Angelina Jolie.

Lawrence es converteix en la segona actriu més jove que rep el premi, a pocs mesos de diferència amb Marlee Matlin ( Fills d'un déu menor ). Només un dubte es dibuixa a l'horitzó: ¿i si Lawrence -que no sembla que hagi assajat per a aquest paper des del bressol, com ara Anne Hathaway- no vol protagonitzar el destí que tothom ha dissenyat per a ella? Fa unes setmanes va reconèixer que la primera reacció quan va saber que estava nominada a l'Oscar va ser "la tristor". Deia que tot anava massa ràpid i sense cap mena de control. El sinuós conjunt blanc que ahir li va deixar en préstec Raf Simons semblava, en funció de l'angle observat, un vestit de núvia o una camisa de força.

stats