Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

La britànica DV8 Physical Theatre presenta 'Can we talk about this' al Mercat de les Flors

Una jihad coreogràfica per la llibertat d'expressió

La dansa de qualsevol temps i estil es caracteritza pel seu narcisisme estètic. El món exterior no sol existir per a una disciplina artística que es valora per la seva tècnica, bellesa, fidelitat a una escola, vigor atlètic, virtuosisme i sensibilitat. El públic hi acudeix en sintonia amb aquesta autosuficiència abstracta: es tanca gustosament al teatre per obrir un parèntesi a la seva realitat. Per això és encara més gran l'impacte quan aquest espectador rep a boca de canó aquesta pregunta: "Et sents moralment superior als talibans?"

Superioritat moral

Així interpel·la un ballarí de DV8 un Mercat de les Flors ple atret pel prestigi de la companyia britànica i les excel·lents crítiques recollides per Can we talk about this? , l'últim i extraordinari treball de Lloyd Newson. Un ballarí que després d'aquesta primera pregunta no deixarà de parlar mentre el seu cos es relaciona amb el seu entorn com un personatge habituat a les paradoxes espacials d'Escher. Una pregunta que funciona com el tret en una carrera d'obstacles amb atletes olímpics entrenats per batre la plusmarca mundial en contra del relativisme cultural.

Cap dels ballarins emmudirà ni deixarà de moure's durant tot l'espectacle, en una impressionant sincronia entre la disciplina física i la naturalitat interpretativa que requereix la humilitat de posar veu a tots els que han patit la repressió del radicalisme islamista des del 1989 (quan l'aiatol·là Khomeini va llegir la fàtua contra Salman Rushdie per Els versos satànics , considerats blasfèmia contra l'islam) fins al 2005 (quan el director de cine Theo van Gogh va morir assassinat a mans d'un islamista holandès d'origen marroquí).

Tensió per seguir el discurs

"Et sents moralment superior als talibans?" Una pregunta que ens col·loca en la incòmoda situació de revisar les paradoxes d'un sistema de valors occidental que crea guetos de llibertat per no irritar els representants més intolerants d'aquelles religions -com l'islam- que encara no han trobat el camí per separar els drets individuals de les seves creences religioses. Una denúncia documentada, serena, que arriba a conclusions tan interessants com ara que les primeres víctimes dels musulmans són els mateixos musulmans, els que s'atreveixen a alçar la veu al pensament únic.

DV8 fa una proposta obsessivament discursiva que utilitza un moviment depurat, tècnicament perfecte, irònic, amb subtils referències a la dansa popular, per conduir el públic per un mar de dades i declaracions sense espai (aparent) per a la demagògia.

Un fals minimalisme que crea un equilibri hipnòtic entre el gest i la paraula. El públic queda atrapat en aquest increïble desplegament de facultats, tens per no perdre's ni una sola imatge dels cossos en moviment, per no perdre's ni una frase carregada d'un explosiu sentit comú.