Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Quan la innocència topa amb la realitat

Joan Rendé publica ‘Els anys de la serp’, els records d’una nena durant la postguerra

Joan Rendé va debutar, com tants altres autors de les lletres catalanes, gràcies a la concessió d’un premi literari. El llibre era Sumari d’homicida, i el guardó, el desaparegut Víctor Català. Era el 1977. Rendé tenia 34 anys i una prometedora carrera literària per endavant, que va anar fent-se més i més singular a mesura que anava publicant llibres, sempre a un ritme lent.

“Voldria ser més ràpid, més astut i, sobretot, més jove”, comenta l’autor. Han passat quaranta anys entre el seu debut i Els anys de la serp (Proa), i en aquest lapse generós de temps ha publicat cinc llibres de contes i quatre novel·les. “No faig les coses fins que n’estic segur -reconeix-. També crec que la meva lentitud és una forma d’elaboració, perquè no em poso a escriure fins que no tinc una escaleta bastant ben concebuda”. En l’obra narrativa de Rendé hi ha dues grans etapes. A la primera hi abunda una visió irònica i mordaç, exemplificada en llibres com Consultori sentimental de Cecília Bibiloni (Pòrtic, 1988) i El barber violador (Edicions 62, 1997). La segona està integrada per Un dimarts (Proa, 2008) i la novel·la que ara presenta, i la transició entre una i altra es troba als contes de La pedra a la sabata (Proa, 2004), “on al personatge principal, el Modest, li passen coses tràgiques però s’expliquen amb un punt d’humor”.

La prosa de Rendé ha aparcat la voluntat de fer somriure el lector però ha guanyat força dramàtica. Els anys de la serp arrenca amb una parella al davant d’El Molino, al Paral·lel barceloní, esperant un autobús. Quan el vehicle arriba, una senyora gran els dona conversa. Totes dues dones acaben descobrint que anys enrere s’havien conegut en un llogarret del Pallars Sobirà, quan la Consol era tot just una nena i acabava d’arribar a Catalunya amb la família des d’un petit poble de Jaén.

“Per què vaig triar explicar la història des de la veu d’una dona que recorda la seva infantesa? -es demana Rendé-. Per rompre aquella tradició encara romanent en la nostra cultura en què el protagonisme del canvi cultural és actuat pel gènere hegemònic, que és l’home. Hi ha un segon motiu: la nena no té la dolenteria dels marrecs, però és capaç d’intuir el que passa al seu voltant d’una manera més profunda que no ho podria fer un noi típic”.

Una gelosia terrible

La Consol és “una criatura extreta d’un medi rural bastant antic que és transportada fins a un medi rural també antic i primitiu que evoluciona d’una manera del tot insospitada per a ella”, resumeix l’autor. Els anys de la serp és una novel·la d’aprenentatge en què la relació complicada de la filla amb la seva mare és determinant. “Entre totes dues hi ha una gelosia que acaba convertint-se en molt violenta i que cal analitzar psicosociològicament -aventura Rendé-. La mare és la contrafigura de la nena, probablement és una persona massa experimentada en la qual la duresa de la vida fa aflorar aspectes primitius i ocults. La nena, en canvi, a mesura que va aprenent del món cobra seguretat i equanimitat”. Escrivint aquesta novel·la, Joan Rendé ha volgut confrontar “innocència i realitat”. “La innocència té l’avantatge de ser només expectativa -assegura-. La realitat, en canvi, és feta d’algun èxit entre molts fracassos”.

Les