Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Les arts escèniques? Bé, gràcies

Qui ho havia de dir. En uns moments en què el terratrèmol financer sacseja els comptes públics i privats de la majoria de sectors productius, el teatre no tan sols no fa marxa enrere sinó que creix (un 3% la temporada passada). Poquet, però creix. I això resulta sobtant perquè si les arts escèniques fossin negoci, els bancs ja tindrien teatres. Com deia dilluns el president de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, Daniel Martínez, quatre economistes donarien raons diferents, i probablement oposades, sobre per què la gent segueix assistint a un acte que en plena era tecnològica té un punt arcaic. Un perquè al voltant del qual es poden elaborar teories sociològiques diverses sense arribar a trobar una raó clarificadora.

Només podem caminar en el territori del potser. Potser hi ha una minoria significativa de gent (2.675.687) que troba en els espectacles en directe una relació humanística oposada a totes les experiències repetitives que li proposen la resta d'estímuls de la nostra societat. Potser la paradoxal incomunicació generada per les formes de vida contemporània empeny aquesta significativa minoria a buscar una mica d'autenticitat justament en el territori on l'engany no és una mentida, política o publicitària, sinó un pacte anímic entre l'oficiant i el fidel -cosa que, a més, explicaria per què avui no s'esbronca cap espectacle per dèficits que demostri.

Potser hi ha una minoria significativa que valora les emocions i les satisfaccions intangibles per sobre del que és material. Persones que encara s'esgarrifen quan veuen una mare plorar la pèrdua de la seva filla, encara que sigui mentida. Potser perquè aquell gest del pallasso que fa riure està dedicat a tots i cadascun dels espectadors que se'l miren. Potser perquè és molt més agraït i saludable riure envoltat d'altres riures que fer-ho tot sol al menjador de casa. Potser perquè està bé poder parlar d'una altra cosa que no sigui el futbol. Encara que només sigui de tant en tant. Si fos així, diríem que encara podem creure que hi ha alguna possibilitat de sortir de l'ensurt vital en el qual estem embolicats i rectificar ni que sigui una miqueta el model socioeconòmic en què vivim.