LITERATURA
Misc 05/06/2017

Una illa plena de nàufrags del comunisme

‘Kruso’, de Lutz Seiler, explica l’estiu que un jove passa a Hiddensee abans de la caiguda del Mur

i
Jordi Nopca
2 min
Una illa plena de nàufrags del comunisme

BarcelonaLa primera novel·la del poeta i narrador alemany Lutz Seiler, Kruso (Club Editor / Anagrama), és una de les obres de narrativa més ambicioses i singulars que s’han publicat aquesta primavera. “De les 500 pàgines que té, 450 expliquen unes setmanes d’estiu a la petita illa de Hiddensee, on el protagonista, l’Ed, treballa en un bar restaurant -diu l’editora Maria Bohigas-. Cada detall d’aquests dies té una enorme importància. Tot és inevitablement agut i precís, tractat amb una gran subtilesa. L’epíleg condensa 20 anys en les últimes 50 pàgines del llibre. El que fins llavors era una faula d’infància deriva cap a la pèrdua de la innocència, amb una revelació que deixa el lector glaçat”.

Kruso arrenca amb el viatge de l’Ed cap a Hiddensee. El jove acaba de perdre la seva parella, la G., i necessita fugir de la ciutat de la República Democràtica Alemanya que li recorda obsessivament la noia. Escull Hiddensee perquè és un lloc remot i minúscul que mira cap a Dinamarca. Allà troba un grup de personatges marginals que viuen sota la protecció d’Alexander Krusowitsch, Kruso. “Tots ignoren la realitat en què viuen, però la realitat també els ignora a ells -comenta Joan Ferrarons, el traductor de l’excel·lent versió catalana de la novel·la-. Són gent jove a qui el sistema ha escopit, i el rebuig que experimenten és molt gran. N’hi ha que volen viure al marge perquè són artistes, d’altres perquè són homosexuals i n’hi ha que simplement no volen fer l’ofici que la República Democràtica Alemanya els ha assignat i s’han decidit a fugir”. Hiddensee és, sovint, la plataforma des d’on alguns d’aquests pàries pretenen arribar fins a un país on ser lliures, Dinamarca. Aquest periple, però, és arriscat i molt pocs se’n surten.

Un món desaparegut

“El microcosmos de Hiddensee és molt atractiu, encara que tingui llums i ombres -diu Ferrarons-. La traducció ha sigut un repte per diverses raons: la primera és que Kruso t’està parlant d’un món que ja no existeix, on els personatges van vestits d’una manera que ja no es porta i canten cançons que hem oblidat. Seiler fa un ús de la llengua molt conscient i juganer. Hi ha moltes associacions i imatges. Fins i tot inventa paraules quan cal”.

Entre l’Ed i Kruso floreix una relació d’amistat especial. “Té un matís eròtic que no s’acaba de concretar -diu Bohigas-. També hi ha un punt de dominació de Kruso cap al jove. En aquest sentit, trobem un eco en la relació entre Robinson Crusoe i Divendres a la novel·la de Daniel Defoe”. L’aïllament és una altra característica comuna entre el clàssic anglès i la novel·la de Seiler. Des que va ser publicada el 2014 a Alemanya, ha guanyat diversos premis i s’ha traduït a 22 llengües. “És una novel·la d’aventures però molt tributària del surrealisme -explica Bohigas-. Com l’Ed, Seiler també va passar l’estiu del 1989 a Hiddensee, treballant en un restaurant. Allà va conèixer un personatge semblant a Kruso”. L’escriptor alemany, autor de llibres de poemes com Vierzig Kilometer Nacht (2003) i reculls de narracions com Die Zeitwaage (2009), va deixar passar 25 anys abans de transformar en novel·la el periple de l’Ed enmig d’homes “plens de somnis, obsedits per la llibertat”.

stats