Publicitat
Publicitat

75 ANYS DELS BOMBARDEJOS DE LA GUERRA CIVIL

Els herois que van plantar cara a l'aviació feixista

Domènech Serra i Arnau

Domènech Serra i Arnau era un bomber que, quan va caure una bomba a quarts de dotze de la nit del 16 de març, al número 331 del Consell de Cent, no s'ho va pensar gens ni mica i va córrer fins a l'edifici incendiat. No estava de guàrdia, però va fer els impossibles per ajudar a rescatar els ferits. Un enderroc li va caure al peu i el va ferir. Aquells dies de març, els bombers van fer 80 sortides. Els més joves eren al front i els que es van quedar a Barcelona van fer jornades maratonianes. Arribaven al lloc de les explosions, treien els ferits i els cadàvers, i després intentaven apaivagar els focs. Immediatament es traslladaven cap a un altre lloc on les víctimes demanaven ajuda desesperadament.

Lourdes Rodés

Nascuda a Barcelona, Lourdes Rodés va ser anestesista a l'Hospital Clínic durant la guerra. Els ferits entraven al Clínic per la sala d'ingrés i ella era l'encarregada de fer-los el primer reconeixement per distribuir-los cap a les sales. Quan sonava l'alarma es posava l'uniforme i sortia al carrer. Només pensava a arribar a l'hospital. Com més aviat millor, perquè aquells dies de març tothom era imprescindible. Cada dia arribaven centenars de ferits.

Josep Subirats

Josep Subirats, Subi , va posar el seu talent com a dibuixant al servei de la propaganda antifeixista. Estava disposat a ajudar en tots els fronts, també en el bèl·lic. Durant l'agost del 1938 va treballar en la decoració dels menjadors infantils que el PSUC havia creat a la capital catalana per acollir els refugiats que arribaven de les zones ocupades.

Andrés Autrique

Andrés Autrique era un belga enamorat de l'Empordà. Va ser el primer pilot arribat de l'estranger per ajudar la República i l'últim a sortir per la frontera francesa, el gener del 1939, com a xofer del ministre d'Exteriors, Álvarez del Vayo. Va participar en el setge de Toledo, a la batalla de l'Ebre, i va protegir les costes gironines i les ciutats catalanes volant de nit. Més tard lluitaria contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial.

Frederic Duran

Va crear el primer banc de sang de la història. Va inventar un sistema pioner i modern per a la transfusió i conservació del plasma sanguini l'agost del 1936. Quan tot just superava la trentena, amb molts pocs recursos, i en plena guerra, va crear un dipòsit pioner a Barcelona en què s'analitzava la sang. Conservada en recipients de vidre es repartia als hospitals del front dins de camions refrigerats. Durant els 30 mesos que va funcionar el banc de sang va registrar 30.000 donants, i es van fer més de 20.000 donacions. El seu invent va salvar moltes vides.

Emèrita Arbonés

Emèrita Arbonés treballava en una fàbrica tèxtil i durant la guerra vivia al carrer Verdi de Barcelona. Tenia les claus del refugi de la plaça Revolució i era l'encarregada d'obrir-lo quan hi havia bombardejos. A Gràcia, com que hi havia comissions de festa, es van encarregar d'organitzar les construccions. Hi col·laborava tothom, fins i tot els nens.

Els treballadors d'Elizalde

Amb l'esclat de la guerra, els obrers d'Elizalde es van fer càrrec de la fàbrica. Després de l'alçament van començar a fabricar bombes de 12 kg d'aviació. Es van establir dobles torns i es va augmentar el personal. De l'Elizalde en sortien obusos d'artilleria, mines submarines, bombes d'aviació de 50 i 250 kg, obusos per a la Marina, i es feien reparacions de canons antiaeris capturats. El personal va passar de 400 a 1.300 treballadors. La fàbrica es va passar a dir Elizalde Indústria Col·lectivitzada.

John Langdon-Davies

John Langdon-Davies era un periodista britànic que es va dedicar a apadrinar infants víctimes de la Guerra Civil. Va habilitar dues torres burgeses de Puigcerdà i les va convertir en un refugi que va arribar a acollir més de 400 infants. Amb el temps va obrir cases de colònies a Caldetes, al barri de Sarrià de Barcelona i a Sitges. També acabaria acollint mares amb nadons i vídues embarassades que no sabien on anar.

Anna Murià

Anna Murià va ser la directora, en temps de guerra, del Diari de Catalunya . Amb el seu esperit vital i dinàmic va dirigir el diari fins al 21 de gener del 1939. Ella assegurava que li va tocar perquè tots els homes eren al front. Fos com fos i malgrat la falta de recursos i de redactors, va continuar al peu del canó fins pràcticament l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. S'havia quedat tota sola, ja no sortia cap més diari. "Sabíem que ho teníem tot perdut, però vam continuar; calia anar lluitant fins a l'últim moment", explicava.

Manuel Muñoz Díaz

Afiliat a la CNT, Manuel Muñoz Díaz va ocupar el càrrec de president de la Junta Local de Defensa Passiva de Barcelona. Abans que caiguessin les primeres bombes va regular les iniciatives veïnals i particulars, va instal·lar les primeres sirenes i va condicionar els espais del subsòl de la ciutat com a refugis. Les estacions i els túnels es van convertir en el principal refugi de la ciutat. També va protegir els comerços i va senyalitzar els accessos als refugis.

Josep Trueta

Josep Trueta es va convertir el 1935 en cap de servei de cirurgia de l'Hospital de Sant Pau. Va desenvolupar un procediment de tractament de les fractures obertes que evitava la gangrena i, consegüentment, les amputacions. Va salvar moltíssims ferits dels bombardejos de perdre un braç o una cama per culpa de les infeccions.

Ramon Perera

Enginyer industrial, Ramon Perera va treballar infatigablement en la construcció de refugis. Va ser nomenat secretari tècnic de la secció de plans i obres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya el febrer del 1938. Va treballar intensament en el disseny, l'assessorament i la supervisió per a la construcció de refugis arreu de Catalunya. Els refugis van anar incorporant noves mesures de protecció gràcies a les seves acurades observacions dels efectes de les bombes.

Vicenç Guarner

Vicenç Guarner va ser el sotsecretari de la conselleria de Defensa i cap de les forces republicanes a l'Aragó. Es va encarregar d'inspeccionar la costa catalana i organitzar la defensa, facilitar personal ben o mal armat, instal·lar nius de metralladores i bateries costaneres... Va instal·lar el centre principal de la direcció al castell de Montjuïc. Des d'allà observaven la costa per alertar de les primeres incursions dels avions italians.

Les