Publicitat
Publicitat

ART

Els grafitis, art o vandalisme?

Els artistes urbans i l'Ajuntament de Barcelona es disputen l'espai públic. Ells hi veuen art, i el consistori, delicte

La Barcelona olímpica no només va ser una època daurada per a arquitectes i urbanistes. Va ser-ho també per a grafiters d'arreu d'Europa que van venir a la ciutat per deixar la seva petjada en parets, obres, enderrocs i llocs abandonats. "Hi havia un clima de permissivitat perquè encara no hi havia cap legislació", explica l'arquitecte Jordi Llobell, el creador de la plataforma Enrotlla't. Vint anys després, la normativa de l'Ajuntament per als artistes urbans s'ha situat a l'altre extrem. "Les ordenances cíviques han sigut molt restrictives des del 1999", afegeix Llobell.

Les regulacions a què fa referència són la de l'ús del paisatge urbà del 1999 i l'ordenança de civisme del 2006. Actualment, "amb el canvi de govern, l'Ajuntament està començant a deixar fer, tot i que amb moltes traves i requisits", afegeix Llobell. La nova iniciativa d'Enrotlla't s'està materialitzant aquests dies: els grafiters internacionals Zosen i Mina estan pintant un mural a la tanca de les obres de construcció d'un edifici a la cruïlla de Balmes i Provença. I avui, en el marc del festival OFFF, el dissenyador gràfic i artista Matt W. Moore acabarà a l'exterior del Disseny Hub el mural que va començar abans-d'ahir.

"S'ha signat un conveni entre l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i l'artista, pel qual l'Ajuntament autoritza a realitzar una intervenció artística efímera, que s'acabarà amb la retirada de la tanca perimetral un cop enllestides les obres", afirmen fonts del consistori sobre el projecte. L'ordenança municipal barcelonina explicita que està prohibit fer grafitis sense autorització municipal i fins i tot penalitza els comerciants que encarreguen un grafiti per a la persiana del seu negoci. Les multes poden arribar als 3.000 euros, sense tenir en compte les sancions subsidiàries que obliguen a fer un altre pagament per reparar el dany.

Embellir l'espai públic

Així i tot, el treball de Zosen i Mina no és el primer que l'Ajuntament autoritza en tanques d'obres o en espais habilitats pels districtes com les Tres Xemeneies de Sants-Montjuïc. Es tracta, segons les mateixes fonts, "d'una prova pilot per provar aquest tipus de suports efímers per a intervencions artístiques".

Per desenvolupar les seves activitats, Llobell ha hagut de contractar una assegurança de responsabilitat civil anual "de més de 600 euros" per poder legalitzar les iniciatives que impulsa. Tot i els obstacles administratius, Enrotlla't segueix treballant per convertir elements urbans residuals en una sortida per a la inquietud creativa de molts pintors. Aquesta iniciativa té com a objectiu "embellir l'espai públic" per als ciutadans. "El principal problema és que se situen a l'espai urbà elements que no encaixen i que són els que estan més afectats pels grafitis: persianes i tanques d'obra", explica Llobell. "La ciutat s'ha tornat grisa a les plantes baixes", insisteix l'arquitecte. La primera iniciativa d'Enrotlla't es remunta al 2008 amb un projecte anomenat Art al comerç, que va comportar decorar 50 persianes a l'entorn del Mercat de la Llibertat. El 2011 Gpoints va reunir una cinquantena d'artistes urbans que van treballar damunt persianes i tanques d'obres del barri de Gràcia. El 16 de juny 72 artistes intervindran les persianes del Mercat de l'Abaceria Central a Gràcia i s'hi farà un mural col·laboratiu dirigit a adolescents i gent jove.

Com a resposta a la persecució que van començar a patir els grafiters, es van tornar a posar de moda els tags , les seves firmes. Els poden fer amb prou rapidesa perquè no els enxampin. "L'art urbà té un potencial comunicatiu molt gran, però com que els artistes no volen atendre els requeriments, la seva apropiació de l'espai públic es veu com un exemple perquè tothom faci el que vulgui", explica Angelo Milano, el director artístic del festival d'art urbà Milestone, que fins demà celebra la segona edició a Girona. "Un festival es consolida als tres anys -subratlla-. En el primer es tracta de trencar el gel. La sorpresa dels ciutadans es barreja a vegades amb el rebuig. Al segon es fa molt soroll, i es comença a treballar bé a partir del tercer". El primer festival que va muntar va ser el Fame, que enguany ha arribat a la sisena edició en un poble del sud d'Itàlia. La fesomia de la localitat ha canviat per complet. "Ja compta amb 90 murals", recorda Milano.