Publicitat
Publicitat

ART

L'artista barceloní rep el guardó honorífic dels premis GAC

Els galeristes catalans premien la trajectòria d'Antoni Muntadas

Antoni Muntadas ha convertit sovint les institucions i les galeries d'art en l'objecte crític de les seves obres. Tot i així, els galeristes catalans l'han reconegut amb el guardó honoríc dels premis GAC.

Els entramats dels mitjans de comunicació, la transmissió de coneixement i el llenguatge han sigut els pilars de la trajectòria d'Antoni Muntadas (Barcelona, 1942). L'artista, que està considerat un dels pioners del mèdia art i de l'art conceptual a l'Estat, ha sigut reconegut fa poques setmanes amb un guardó honorífic dels premis GAC 2013, que es lliuraran al Macba el 29 de gener en la VI Nit del Galerisme. Les quatre associacions de galeristes d'art catalanes han volgut reconèixer "la seva aportació al món de l'art i la seva relació amb les galeries d'art catalanes".

"Per a mi és un premi una mica paradoxal, en el sentit que jo sóc d'una generació que va haver de crear els espais, sóc de la generació que en podríem dir dels espais alternatius. Als anys 70 les galeries i els museus passaven de nosaltres perquè no sabien com manejar les nostres obres", diu Muntadas, que ha desenvolupat les seves obres en espais molt diversos i que també s'ha endinsat en el terreny de la televisió i el vídeo. El primer que li va donar una oportunitat va ser, el 1971, el galerista català establert a Madrid Fernando Vijande, i d'aleshores ençà ha treballat "sense exclusivitat" amb diverses sales com la Galeria Cadaqués, Palma Dotze i la Galeria Joan Prats, on presentarà una nova exposició a finals d'any.

"Sóc molt conscient que una galeria no és el mateix que un museu o una altra institució. Defineixes el projecte a partir de l'espai i del context", comenta l'artista. Muntadas, que el 2005 va representar Espanya a la Biennal de Venècia d'art, és conegut per haver eixamplat els horitzons de la tasca artística amb la noció de projecte, i de la mateixa manera que els seus treballs es poden desenvolupar al llarg de diversos anys, les exposicions que presenta en galeries també obeeixen a la mateixa dinàmica. Muntadas, que el 1971 es va establir a Nova York i que treballa arreu del món, ha presentat dues exposicions destacades a Madrid i Barcelona en els últims anys. El novembre del 2011 el Museu Reina Sofia va mostrar una retrospectiva de la seva trajectòria amb el títol Entre/Between , un mes després que el Macba exposés una de les seves obres cabdals, Between the frames: the forum (Barcelona), 1983-1993 , una mirada crítica als diferents agents del món de l'art.

Del franquisme als 'indignats'

El 1974 i el 1976 Muntadas va desenvolupar dos projectes televisius, Cadaqués Canal Local i Barcelona Districte 1, que es contraposaven a la televisió franquista. En certa mesura es poden veure com un assaig sobre el paper que les xarxes socials o els vídeos enregistrats amb telèfons mòbils han tingut en la Primavera Àrab i en el moviment dels indignats , i fa pensar en les escletxes reivindicatives que poden obrir els artistes i els activistes. "Crec que els mitjans són una eina de transmissió, però han de tenir al darrere la voluntat d'expressió o de discrepància dels individus per donar-los missatge. Internet ha sigut molt important per aplegar gent, però també manipula", diu.

L'arquitectura és una altra de les línies del treball de Muntadas. Mentre que a la retrospectiva del Reina Sofia va convertir la problemàtica ampliació del museu que va fer l'arquitecte francès Jean Nouvel en un cas d'estudi, els edificis dels campus de Harvard i el MIT i els grans museus que s'estan construint a Abu Dhabi -noves seus del Louvre i del Guggenheim, i un museu nacional, entre altres centres- també li serveixen per analitzar i posar en relleu les diferències culturals dels llocs on s'aixequen aquests edificis i els valors polítics que transmeten.

Muntadas ha viatjat aquest Nadal a la capital dels Emirats Àrabs per oferir diverses xerrades. Tot i que es mostra crític amb l'arquitectura espectacular, i ha firmat una carta per denunciar les condicions de treball dels operaris que estan construint el Guggenheim a Abu Dhabi, el nou context li ofereix noves possibilitats d'interpretació, i les compara, marcant les diferències, amb altres ciutats construïdes de bell nou com La Plata i Brasília.