Publicitat
Publicitat

ART

Les galeries busquen vies per esquivar la crisi

La globalització i el mercat qüestionen el model tradicional

La polèmica sobre la participació catalana a la fira marilenya Arco ha sigut l'última sacsejada del procés de canvi en què estan immerses les galeries d'art catalanes. Han començat l'any llastades pel 21% d'IVA cultural, que les deixa en inferioritat de condicions en el context internacional. L'informe que la Fundación Arte y Mecenazgo va fer públic a l'octubre xifra en un 33% la recessió del mercat en els últims cinc anys. A més, la llei de mecenatge promoguda per l'Estat encara està pendent. Les galeries catalanes afronten un any intens de feina a nivell local i internacional, i la celebració de la segona edició de la plataforma de debat del sector Talking Galleries al setembre. "No podem treballar gaire més temps com hem fet fins ara. Per sortir-nos-en hem de fer pinya", afirma Carlos Duran, president de l'associació Art Barcelona, de la fira de videoart Loop i de la Galeria Senda. El sector coincideix en els quatre grans reptes pendents.

L'art, valor refugi?

Es manté la bombolla però la crisi perjudica la classe mitjana

La crisi ha polaritzat el mercat de l'art. A a la zona més alta, encara es manté la bombolla especulativa. Les obres d'artistes marca com Damien Hirst o Jeff Koons pugen fins a preus estratosfèrics en galeries multinacionals com la Gagosian, mentre que la majoria de galeries s'han vist afectades per la davallada del poder adquisitiu de la classe mitjana. "A les fires internacionals es pot veure com aquestes grans galeries es converteixen gairebé en monstres i a les altres els és cada vegada més difícil sobreviure", diu Joan de Muga, director de la Galeria Joan Prats. "Només en la franja molt alta el mercat primari es pot considerar valor refugi", afirma Carlos Duran. L'art de les primeres avantguardes i grans noms com Picasso, Miró i Dalí tenen reservada la categoria de valor segur.

"Tenim molt potencial per exportar, des de Barcelona al món", diu Jordi Mayoral, codirector de la Galeria Mayoral, especialitzada en el mercat secundari de noms com el mateix Miró. A les fires internacionals aquesta galeria barcelonina aprofita el reclam dels grans noms per difondre artistes catalans ja consagrats com Miquel Barceló i Jaume Plensa.

Cap a nous models

S'imposen la innovació i la necessitat de sumar esforços

"En els últims quatre anys, el panorama ha canviat molt. S'ha de treballar en direccions aparentment oposades al que es feia fins ara però que, en el fons, són complementàries. D'una banda, s'ha de posar atenció al talent i el públic locals però, alhora, tant el públic com els artistes volen que la galeria els confronti amb el context internacional", diu Duran. Les galeries catalanes tenen la necessitat ineludible d'internacionalitzar-se per buscar nous mercats. En un panorama dens i canviant, han de trobar noves vies per no perdre pistonada.

"Cal buscar models híbrids i més col·laboratius, més d'avantguarda, com l'espai xinès Vitamine Creative Spaceo la GB Agency parisenca", afirma Conrado Uribe, el coordinador de la plataforma Talking Galleries. Aquests espais poden funcionar com a centres de creació i com a comerços, i poden involucrar diversos negocis. A nivell local funcionen com a espais alternatius i a nivell internacional exploten el seu vessant comercial. "Cal establir complicitats amb el màxim d'agents culturals internacionals", diu Patrícia de Muga, que representa la segona generació familiar al capdavant de la Galeria Joan Prats. Aquesta sala històrica s'ha renovat amb una cartera d'artistes internacionals com Fernando Bryce o Fabian Marcaccio, que representen juntament amb altres galeries internacionals. Fins ara "les galeries treballaven en un àmbit més individualitzat" i ara han de "buscar consens", afirma Albert Gran, president del comitè d'organització del premis GAC.

La relació museu-galeria

Cal reduir l'escletxa entre centres públics i espais privats

Les galeries d'art representen el primer esglaó del contacte entre el públic i l'art contemporani, i ja no és cap novetat que produeixin d'obres dels seus artistes o que col·laborin amb institucions públiques, malgrat que la crisi ha fet caure les adquisicions d'aquests centres. Amb tot, encara es podria reduir més l'escletxa que separa els museus i les galeries. El CCCB, un centre d'art que no disposa de col·lecció pròpia, ofereix noves vies de col·laboració amb les galeries, beneficioses tant per a la institució com per als espais privats més enllà de la compra directa d'obres. "Estem estudiant possibles recorreguts: d'una banda, en el terreny informatiu -el galerista és un potencial canal d'informació que coneix el context i sap quins treballs podrien interessar als programadors dels centres-; i de l'altra, fent que els centres i galeries puguin coproduir peces per a les exposicions en benefici mutu; que puguin compartir coneixement, experiència i estratègies", explica Rosa Ferré, directora d'exposicions del CCCB.

Una fira a Barcelona?

Una demanda del sector que no ha trobat acord ni viabilitat

La celebració d'una fira d'art o d'un gran esdeveniment lligat a les arts plàstiques a Barcelona ha sigut una demanda històrica dels galeristes, tot i que no ha assolit el consens de tot el sector. Les quatre associacions de galeristes catalans tenen interessos divergents i actualment el model tradicional de fira dóna senyals d'esgotar-se. Barcelona ja acull, a més, dues fires especialitzades: Loop, dedicada al videoart, i Swab, que centra l'atenció en l'art emergent.

El projecte que Vicente Todolí, l'exdirector de la Tate Modern, va redactar per a Fira de Barcelona va quedar al calaix. Marta Gustà, directora d'Arts Visuals de l'ICEC, afirma que "l'actual context de crisi econòmica tan forta no és el millor moment per iniciar nous projectes". Llucià Homs, director de Promoció de Sectors Culturals de l'ICUB, afirma al seu torn que "Todolí tenia clar que Barcelona no necessitava en aquests moments una fira d'art i la seva idea era més semblant a una gran exposició amb comissari i amb artistes de les galeries". El suport i la millora del teixit existent per augmentar el seu potencial internacional apareix com la prioritat del sector.

Les