Publicitat
Publicitat

Una gala correcta, que no és poc

L'Acadèmia i l'ABC van posar una càmera darrere l'escenari només per a internautes, una porra a Twitter i un concurs de menús de sopars davant la tele a Facebook amb la intenció de trobar a les segones pantalles el públic jove que ja no troba ni a la gran pantalla ni a la petita. Però, al final, una gala dels Oscars sempre són 24 premis amb els corresponents 24 discursos. Billy Crystal va demostrar que presentar és un ofici i que les gales no volen invents. L'únic problema que tenen les apostes segures i les cerimònies llargues és que pateixen el tòpic del bàsquet: que només val la pena veure'n els darrers minuts.

Entre The artist i La invención de Hugo , la nit va ser retro, tirant a molt retro quan Christopher Plummer (82 anys) va agafar l'Oscar (84a edició) i li va dir: "Ah, només ets dos anys més gran que jo". Jaume Roures va comentar a la sortida que el millor havia estat la interpretació de Wonderful world en el rèquiem pels difunts anuals de l'Acadèmia, o sigui que a la gala li hauria anat molt bé que Chico i Rita s'hagués emportat premi. Els asseguro que Javier Mariscal va deixar empremta a Los Angeles. El més divertit de la nit va ser la capacitat lingüística de la majoria de francesos, que sembla que continuïn parlant en francès quan parlen en anglès. Fins i tot Dujardin va dir a la sortida: "Si li costa el meu nom, digui John from the garden ".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 11/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT