Publicitat
Publicitat

FOTOGRAFIA

Les fotografies artístiques d'un militar inquiet

El MNAC exposa la sèrie completa que José Ortiz Echagüe va fer al nord d'Àfrica

Les condicions de vida en una base militar espanyola al Rif, mentre a fora els soldats espanyols i els marroquins es disputaven les mines de la zona del Gurugú, havien de ser precàries per força. Així i tot, José Ortiz Echagüe, que aleshores era un enginyer militar de 23 anys que feia fotografies per a ús bèl·lic, va començar a forjar la seva mirada com a artista en aquest entorn, i va tornar a casa amb un bon grapat de negatius. En aquest sentit, tampoc ho tenia fàcil: portava una càmera de plaques voluminosa i la població local, que va retratar amb un fort regust pictorialista, temia que una fotografia els pogués robar l'ànima.

Aquells homes i aquelles dones que van posar per a ell "pertanyien a les tribus que col·laboraven amb els militars espanyols, per això va poder accedir a aquesta realitat, no tenien una actitud bel·ligerant", explica Javier Ortiz Echagüe, el nét del fotògraf i el comissari de l'exposició, que s'acaba d'inaugurar al MNAC, Nord d'Àfrica. Ortiz Echagüe . És la primera vegada que s'exposa la sèrie completa que l'autor va fer al nord d'Àfrica, i també es presenten una sèrie de fotografies militars inèdites que s'han localitzat a l'Arxiu General Militar de Madrid. La mostra està organitzada a partir dels fons del Museu de la Universitat de Navarra, és gratuïta i estarà oberta fins al 21 de juliol.

José Ortiz Echagüe (Guadalajara, 1886 - Madrid, 1980) està considerat com un dels grans mestres de la fotografia espanyola, però aquesta afirmació no abasta la seva personalitat polièdrica ni les paradoxes que amaguen les 78 imatges exposades al MNAC. L'autor va voler documentar els vestits sumptuosos de les dones, la valentia dels genets, la vida als carrers i l'arquitectura del nord d'Àfrica perquè hi veia unes formes de vida arcaiques que estaven condemnades a desaparèixer.

Una de les causes de la desaparició d'aquests costums era, paradoxalment, la mateixa intervenció militar en què participava. I quan l'autor va abandonar l'exèrcit, en el qual a part de fotògraf va exercir de pilot (va ser el tercer d'Espanya), el 1923 va fundar l'empresa Construcciones Aeronáuticas SA i als anys 50 va ser president executiu de la Seat. Tota aquesta activitat no li va impedir viatjar arreu de l'Estat durant aquestes dècades per fer les cèlebres sèries Trajes y tipos de España, España. Castillos y alcázares, España mística i España. Pueblos y paisajes . Amb tot, el 1965 va voler tornar als llocs que havia fotografiat entre el 1909 i el 1915 i va tornar al nord d'Àfrica. Aleshores va poder treballar amb formats més grans, encara que no va abandonar la tècnica de revelat artesanal del Carbó Fresson, i va fer una de les seves instantànies més difoses, Sirocco del Sàhara , que el juliol del 1966 es va publicar al diari rus Pravda .

Al Marroc, Ortiz Echagüe "feia una doble vida", recorda Javier Ortiz Echagüe sobre com el seu avi aprofitava el temps lliure per fotografiar aquella realitat que el degué fascinar. Potser per la intensitat d'aquesta llibertat gairebé clandestina va gosar experimentar amb punts de vista avantguardistes i "fins i tot va rascar el fons d'una fotografia per donar més llum al rostre del nen que havia fotografiat", diu el comissari.

Les