Publicitat
Publicitat

El cos feréstec d'Esther Freixa obre l'Escena Poblenou

Ens citen dimarts al número 227 del passeig Taulat. Al davant de la porta de l'edifici hi ha una quinzena de persones que no han pogut resistir la temptació de veure un espectacle al saló d'una casa particular. Es tracta de Medea (a la carta) , d'Esther Freixa. Fa prop de tres anys que el fa, de pis en pis, de Barcelona a Santa Perpètua de la Mogoda o en qualsevol altre punt del país, i amb una breu estada a l'Antic Teatre de la capital.

Pugem. Ella és petita i jove. I ens rep al saló de casa del Joan. Ens asseiem en cadires i, a un metre de distància, ens explica que farà dues peces, la 2 i la 4, que sabrem que passa de l'una a l'altra perquè canvia de vestit, i que no farà Medea , sinó que interpretarà el mite. Fins aquí, tot normal... Però tot seguit Freixa comença a bellugar-se. Ens mira a tots de fit a fit, als ulls, ara desafiant, ara intentant-nos seduir. "Jo sóc aquest cos", diu. Un cos que busca la seva identitat. Fort, flexible i preciós. Quan acaba la peça, som en un altre planeta. En uns moments, Freixa canvia de roba i de cara. Tot el que abans era vida, esdevé mort. És una pietà , una escultura viva. Al final, ens engalta: "La resta és poesia". Ella és poesia, pensem.

L'espectacle ha durat una mica més de mitja hora. L'organització treu vi, aigua, raïm i galetes. Freixa torna a canviar-se de vestit i es relaxa. El públic vol saber coses, sobre la seva nuesa tan propera, com ha treballat l'espectacle, si el públic la condiciona, l' erotisme dels moviments. El públic vol saber-ho tot. Està entusiasmat davant l'experiència del cos feréstec de Freixa. I cada pregunta té a veure amb l'experiència de cadascú, cosa que la protagonista d'aquesta vetllada no s'està de recordar-nos. La ballarina no explica gran cosa. Només que els textos que recita són de Toni Cots i de Heiner Müller, l'autor que li va servir de punt de partida gràcies al seu Medea material ... Després d'haver-la vist, només podem recomanar-la. Convidin-la a casa seva.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT