Una feina que ens satisfaci
"El fet laboral està íntimament lligat amb la necessitat pecuniària"
CuinerDemà començ les vacances. Com cada any, el mes de febrer tancam les portes del restaurant durant quatre setmanes. El nostre ofici, igual que tants d’altres, exigeix uns nivells de dedicació i esforç que moltes vegades porten el cos i sobretot la ment a la saturació. Aquests dies de lleure vendran de primera a tota la plantilla per carregar les piles, ventilar el cervell, gaudir de la família i veure món.
El fet laboral està íntimament lligat amb la necessitat pecuniària; evidentment la immensa majoria de nosaltres té unes obligacions que requereixen desembutxacar moneda, així que mentre no es vengui per Teletienda una màquina casolana d’encunyar euros, no queda més remei que realitzar alguna activitat que ens permeti el reavituallament de la cartera.
Una feina és un mitjà per aconseguir doblers, però quan només laboram per aquest motiu, difícilment serem feliços fent-ho, a més en la major part dels casos la mediocritat serà la norma; és un peix que es menja la coa, si desenvolupam una carrera professional que ens agradi i ens enriqueixi, probablement tenim moltes més probabilitats de fer-ho amb alts nivells d’excel·lència. Una bona formació és el primer pas per poder aconseguir una feina que ens satisfaci, però cal un sistema econòmic estructurat i equilibrat per oferir un mercat laboral complet i racional.
Per una banda, Balears lidera l’abandonament escolar prematur en tot l’Estat, a la vegada que Espanya està al capdavant d’Europa en aquest trist rànquing. L’educació és una carrera de fons, les accions que puguis fer per millorar donaran el seu fruit a llarg termini, en canvi les retallades i la involució provoquen empobriment immediat. Per l’altre costat, el model econòmic local ha posat tots els ous dins els paners del turisme i la construcció, mentre oblidava el sector primari, la indústria i l’empresariat cultural. La combinació d’aquests dos factors provoca que hi hagi una part de la població, poc formada, que té grans dificultats per accedir a un bon lloc de treball, però també es dóna la paradoxa que la gent amb alt grau d’estudis i especialització no troba lloc de feina perquè el mercat laboral cerca bàsicament cambrers i manobres.
Tot està inventat, els especialistes saben que per capgirar la situació es requereixen accions ambicioses, fetes posant la vista en el futur i no a l’espera de rèdits immediats; per tant difícilment les veurem fetes perquè els governants són curtterministes per definició, i només solen abanderar canvis que els permetin fer-se la foto abans d’acabar la legislatura.
