Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El festival d'Arbúcies reuneix des de fa set anys el millor de l'escena pop catalana

La família del PopArb

Arbúcies acull la setena edició del PopArb els dies 8 i 9 de juliol, amb Manel i Antònia Font encapçalant un cartell que avui és sinònim d'èxit i amb les entrades exhaurides des de l'abril. Però quan el festival va arrencar el 2005, amb una alineació que ja reunia els mallorquins i altres estrelles de l'escena pop catalana actual com Mishima, Guillamino, Anímic, Refree i Sanjosex, tot plegat era un risc. O "una marcianada", segons Miqui Puig, padrí del PopArb, com l'anomenen, i un dels artistes que més hi ha actuat.

"Volíem oferir un aparador als grups per mostrar bé la seva feina", recorda Anna Cerdà, coordinadora i programadora del PopArb. "Vèiem que els grups de pop tenien un circuit molt reduït, i que en aquest circuit representaven un rol de farciment, de teloners dels grups internacionals, i que no se'ls tractava de manera adequada. Vam veure un forat i crèiem que hi havia un públic interessat". "El PopArb ha normalitzat l'escena -afirma Miqui Puig-. Va donar veu a certs artistes als quals va considerar prou grans per encapçalar un festival. El que els anglesos i els francesos saben fer tan bé, vendre la moto dels seus propis artistes, el PopArb ho ha sabut fer".

Un catalitzador

A ningú se li escapa la contribució del festival al moment de popularitat que viu el pop català. "Tota aquesta nova escena té una mica l'origen en el PopArb", afirma Jaume Pla, que aquest any hi portarà per tercer cop Mazoni però que no se n'ha perdut cap edició. "Quan el públic encara era molt inferior a l'actual, ells ja tenien clar que hi havia molt de potencial, i van donar una empenta a grups com nosaltres, que n'hem sortit molt reforçats". "El PopArb és un dels pilars de la música en català, així com ho és la sala Heliogàbal de Barcelona", diu Pau Guillamet, àlies Guillamino , que enguany hi toca per quart cop.

Anna Cerdà, però, s'espolsa el mèrit. "Nosaltres només els hem posat bones condicions, però la feina l'han fet els grups. Són ells els que s'han menjat el públic amb patates i se l'han fet seu", afirma. I arrufa el nas davant del plantejament d'una relació de causa-efecte entre el festival i l'èxit del pop català actual. "Hem col·laborat en certa mesura al fet que més gent aposti per aquesta escena i vam tenir molta sort de tenir la idea en aquell moment. No ens vam inventar res, només ens vam encarregar d'empaquetar-ho i d'ensenyar-ho perquè ens semblava interessant, però si els grups que ens van impulsar a fer el festival haguessin estat un xurro no hauria anat bé", diu Cerdà.