Reportatge
Cultura 17/02/2011

De la fàbrica als fogons, de Sant Celoni al món

Sara González
2 min
Una imatge del menjador de Can Fabes. El restaurant celebra justament aquest any el seu trentè aniversari.

SANT CELONIEra la una del migdia. Hora punta a Can Fabes. Vaivens de cambrers atenien exquisidament els comensals mentre a la cuina començava a coure's un desenllaç que ningú encara ara és capaç de pair. L'Àngels, la dona d'en Santi, havia rebut una trucada de la seva filla Regina, que regenta el restaurant que té la família a Singapur. El missatge era demolidor: el prestigiós cuiner celoní s'havia desplomat. Mentre l'esposa seguia en directe via telèfon l'intent de reanimació de l'espòs, l'equip de Can Fabes, en honor a l'esperit de lluita que sempre va demostrar el cuiner, seguia servint impecablement una vintena de clients amb el cor encongit. El menjador era, com sempre, una delícia per als paladars mentre la cuina es convertia en un angoixant centre de seguiment de la vida d'en Santi. No va guanyar la batalla.

Que la notícia arribés als comensals, amb iPhones i Twitter a la mà, era qüestió de minuts, i va ser aleshores quan l'aflicció es va estendre al menjador. "Agredolç". Així van descriure alguns clients la sensació que tenien en assabentar-se de la trista notícia a la sortida del restaurant. "Se'm fa molt difícil mirar cap a la taula de la cuina i pensar que no tornarà a estar-hi fent la seva feina", reconeixia commocionat Xavier Pellicer, el soci de Santamaria, que va afegir que "la casa" havia de continuar oberta com a homenatge i "respecte al Santi".

Les parets de Can Fabes es construïren, tot just fa 30 anys, amb pedres de riu ajuntades amb fang. Són fortes i robustes, amb un toc de rebel·lia en el disseny interior. Tal com era en Santi. Celoní de soca-rel, va lluir el nom del seu poble arreu del món, fins al punt de batejar com a Santceloni el seu restaurant a Madrid. Al municipi era reconegut, estimat i respectat. Sovint comprava carn, embotits i flors per al restaurant als comerços del poble. Els veïns recordaven ahir com, quan gairebé no sabia ni cuinar, va decidir plegar de la fàbrica on treballava per transformar la masia on havia viscut sempre en un restaurant.

Forjat des de zero

Va fer un esforç titànic per pagar les obres. "Al principi només feia esmorzars de forquilla: mongetes seques, cansalada...", recorda un veí. Però, en poc temps, l'ambició d'aquell noi que alguns encara recorden vestit amb un peto i camisa de quadres el va portar a travessar la frontera per aprendre les millors tècniques culinàries. "Va començar de zero i ha arribat al màxim reconeixement", afegia l'alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu. Proper i amb sentit de l'humor, deia el que pensava sense embuts. Va ser amic de Lluís M. Xirinacs i els inicis del restaurant eren l'excusa per fomentar les tertúlies de caire polític.

"Era un geni. Tenia les idees clares i no se subordinava a cap tipus de poder", afirmava ahir a l'ARA l'ambientòleg Martí Boada, celoní i amic des de la joventut de Santamaria. Tot el seu cercle d'amics propers està consternat. "Mai em vaig barallar amb en Santi. De fet, aquesta és la primera emprenyada que em provoca", conclou Joan Rosaura, amic de l'ànima, amb els ulls plorosos. Sant Celoni i Can Fabes han perdut, més que mai, la seva estrella.

stats