Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA

Un estudi demostra que el Timbaler del Bruc sí que va tocar

Es localitza el lloc exacte on va sonar el tambor

Diu la llegenda que el 6 de juny del 1808, durant la Guerra del Francès, Isidre Lluçà i Casanoves va fer sonar el tambor entre els cims rocosos de Montserrat. La reverberació del so del tambor, en xocar amb les parets de la muntanya, va fer creure als francesos que un nombrós grup de soldats espanyols s'havien unit als sometents. Els francesos van fugir precipitadament cap a Barcelona. Es va trencar el mite de la imbatibilitat de l'exèrcit de Napoleó. El Diari de Manresa del 26 de setembre del 1808 va publicar una notícia que va contribuir a construir la llegenda. Segons el diari, un petit grup d'homes, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que el dirigís, havien derrotat els francesos.

Ahir, més de dos-cents anys després, s'hi van fer sonar dos tambors amb l'objectiu d'estudiar l'impacte del redoblament i saber fins a quin punt el mite té un origen real. "Encara hem d'estudiar els resultats però podem dir que el timbaler va fer sonar el tambor al collet de les Torres. El so del tambor va ser un factor més per a la retirada de les tropes franceses, potser no determinant, però sí un factor més", explica l'artista i historiador Marc Sellarès.

Més de set anys d'estudis

Segons Sellarès, el Timbaler podia haver tocat mentre els companys saltaven damunt els soldats que esperaven al collet de les Torres. Sellarés, que fa més de set anys que estudia la batalla del Bruc i ha recorregut centenars de vegades el terreny fins a identificar els llocs per on van passar les tropes franceses, està segur que el Timbaler del Bruc va existir. No en té cap dubte. Assegura que hi ha documentació que així ho demostra.

Ahir, a Montserrat, un grup de recerca sonora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, dirigit per Vicent Matamoros i el catedràtic d'art sonor Josep Cerdà, va mesurar els decibels del ressò dels tambors. "Hem fet una seixantena d'enregistraments en diferents punts d'un recorregut de 8 quilòmetres", explica Sellarès.

Sellarès assegura que el collet de les Torres és l'únic punt des d'on els sometents, que arribaven rearmats de Sallent i Santpedor, podien haver iniciat el contraatac sobre els soldats francesos: "Un altre accés a la zona hauria fet visibles els sometents i no hauria permès l'atac per sorpresa sobre uns soldats francesos que estaven custodiant una zona determinada, i que va ser on es va començar la reconquesta", explica.

L'equip de la UB farà més proves, algunes de nit amb l'objectiu d'evitar la intensa contaminació acústica d'algunes zones, per poder comparar el so en diferents condicions atmosfèriques. L'estudi és una primera part del projecte de Sellarès. L'historiador està a punt de publicar un llibre sobre la batalla i, en un futur, també vol impulsar una recreació virtual, un joc d'ordinador i una pel·lícula.

Sellarès va iniciar la recerca de la batalla del Bruc per fer realitat un somni d'infantesa: "Volia trobar els escenaris de les batalles, on de petit m'imaginava un camp de batalla ple d'espases i escuts", explica.