Publicitat
Publicitat

CINEMA

Qui té drets sobre el país d'Oz

Disney ha controlat amb lupa la preqüela que ha fet Warner del film del 1939

La Glinda encara viatja en bombolla. Les roselles encara fan adormir. Oz, un mundo de fantasía , la preqüela de Disney d' El màgic d'Oz , fins i tot comença en blanc i negre i després s'encén (per obra d'un tornado) en una explosió de colors de pelfa. Però, en realitat, hi ha algunes diferències importants entre les dues pel·lícules -importants sobretot si vostè és un sagaç advocat de Hollywood que es dedica a controlar drets d'autor.

Oz, un mundo de fantasía , la pel·lícula dirigida per Sam Raimi que s'ha estrenat aquest cap de setmana als cinemes, és una història original basada en el llibre de L. Frank Baum. Basar-se en El màgic d'Oz podria haver estat una idea temptadora, si es té en compte que la cinta encara és molt popular, però estava estrictament prohibit. Warner Brothers és l'actual propietària de la pel·lícula clàssica que el 1939 va fer l'estudi Metro Goldwyn Mayer (MGM), i Warner és gairebé tan coneguda com Disney -responsable de la preqüela- per controlar amb les urpes i les dents els seus drets d'autor.

"La pel·lícula de MGM presenta la història d'una manera determinada i són aquestes coses, els adornaments, les decisions creatives, el que Disney no pot utilitzar", explica Bonnie Eskenazi, un dels millors advocats de drets d'autor que no té cap vincle amb Oz, un mundo de fantasía i que ha guanyat batalles contra estudis en nom dels successors de J.R.R.Tolkien.

En altre paraules, no us feu il·lusions amb les sabates de robí. Heus aquí una guia amb alguns elements que trobareu i alguns que no veureu a Oz, un mundo de fantasía.

Camí de llambordes grogues

La carretera també es desplega en tota la seva glòria a Oz, un mundo de fantasía però, a banda que s'hi fan menys saltirons -això ja no és una musical-, Disney opta per no mostrar-la fent espirals tan estilitzats com al País dels Munchkins. Raimi, però, hi ha afegit un gir propi: el seu camí canvia d'estat d'ànim. El Bosc Fosc, per exemple, és massa gran i està esquerdat.

Sabates de robí

Com que Oz és una preqüela -sobre la història del mag-, la Dorothy no hi apareix. I, esclar, passa el mateix amb el seu famós calçat. Tot i això, Raimi tampoc podria haver utilitzat aquest element tan fashion . Les sabates eren de plata, al llibre. Va ser la pel·lícula del 1939 que, per poder mostrar tot l'esplendor tecnicolor, les va fer de color vermell.

Micos alats

Els estrambòtics sequaços voladors de la bruixa original s'han convertit en babuïns de dents esmolades, en la pel·lícula de Raimi. També hi ha afegit un nou personatge, el Finley, un simpàtic mico volador que porta un uniforme de botons que serveix com feia Tattoo al màgic Roarke, per als que captin el referent de L'illa de la fantasia .

Munchkins multiculturals

Es va fer un càsting a uns 40 nans per fer de Munchkins a Oz, un mundo de fantasía . Els seus personatges són ètnicament molt més diversos que a l'original (s'han fet esforços per incloure-hi afroamericans i asiàtics, per exemple). Segueixen tenint uns cabells estranys, però Disney ha vetat almenys un estil per considerar-lo massa igual que la pel·lícula original. Es va trucar després en la postproducció fent servir ordinadors.

Mala bruixa verda

Buscant una cara diferent de la que va fer famosa Margaret Hamilton, Howard Berger (maquillador guanyador d'un Oscar) va ser capaç de trobar un to de verd que satisfés l'equip legal de Disney. D'acord amb les notes de producció, Berger va anomenar el color que es va inventar Theostein -la contracció del nom de la bruixa, Theodora, i Frankenstein.

Les