La dramatúrgia catalana viu un moment esplendorós, quantitativament parlant. ¿D'on surten tantes vocacions per a aquesta església dels escenaris? Probablement les raons són diverses i no se'n pot fer una simplificació. Però jo diria que el boom de la dramatúrgia catalana actual s'explica per l'existència dels ensenyaments d'aquesta especialitat a l'Institut del Teatre, per la feina de José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, per l'escriptura professional que han propiciat els serials televisius i per l'èxit evident d'alguns autors.
L'èxit no falla mai, l'èxit sempre genera modes i adhesions. El que jo no sé veure és un jo potent que es jugui la vida en aquest circ. Fins ara hi ha molt ofici i potser no tantes ganes de treballar sense xarxa. I vet aquí el drama de la dramatúrgia catalana actual.
