ÒPERA AL LICEU
Cultura 15/06/2011

La dona que alliberava les dones

El Liceu presenta dissabte per primera vegada a Catalunya la gran òpera de Paul Dukas 'Ariane et Barbe-Bleue', dirigida per Claus Guth i protagonitzada per la soprano Jeanne-Michèle Charbonnet.

Andreu Gomila
3 min
La llibertat Jeanne-Michèle Charbonett (a terra) intentarà guiar les dones cap a la llibertat.

Barcelona.El director d'escena alemany Claus Guth admet que, quan a Zuric li van proposar dirigir Ariane et Barbe-Bleue , de Paul Dukas, no només desconeixia la peça, sinó que no havia sentit mai res del compositor francès, admirat pels avantguardistes Schönberg o Webern i Olivier Messiaen. De seguida va quedar impressionat per la qualitat musical de l'òpera i per la intel·ligència amb què Dukas explica el mite de Barbablava. Un relat que el compositor va assumir no des del conte de Charles Perrault, sinó des de la versió del simbolista belga Maurice Maeterlinck, on la dona no és escarmentada per tafanera, sinó que és enaltida per la seva sincera i constant recerca de la llibertat.

Dukas, de fet, és un músic gairebé incògnit i d'aquesta òpera, per exemple, no n'existeix cap enregistrament en DVD, cosa que al teatre barceloní li agradaria solucionar amb una primícia. La causa de l' oblit ? La dificultat de trobar una cantant que s'ajusti vocalment al paper d'Ariane. Al Liceu, a partir de dissabte, la soprano Jeanne-Michèle Charbonnet serà la dona que alliberava les dones. Si al conte de Perrault, se'ns diu que la tafaneria femenina és letal, en la versió de Maeterlinck musicada per Dukas, la nova muller de Barbablava no quedarà sota el jou del marit. Intentarà esbrinar si és veritat el que li han explicat sobre les cinc esposes assassinades pel noble. Obrirà totes les portes del castell, fins i tot la setena, la que li havien prohibit de manipular. I intentarà que la segueixin.

Guth destaca l'actualitat de la peça. En els últims anys han aparegut casos a Bèlgica i Àustria de dones que han estat tancades durant anys, i han patit la síndrome d'Estocolm. Charbonnet hi afegeix els nombrosos casos de violència domèstica que sacsegen els informatius dia sí, dia també. I Ariane és la dona que vol alliberar les altres dones, cosa que no serà fàcil. Tot i els entrebancs que troba, "ella, però, mai abandona el seu camí", indica la soprano. "Les idees per canviar el món no són fàcils de portar a la pràctica", afegeix. No hem d'oblidar que l'època en què es va estrenar l'òpera, el 1907, és la de l'inici del moviment de les sufragistes.

Charbonnet ha fet en els últims anys els grans papers femenins del repertori operístic, de l'Elektra de Strauss a la Isolde de Wagner, però si ha de triar un personatge es queda amb Ariane. "Sóc capaç de sentir l'amor d'Ariane per aquestes dones i el seu optimisme", indica. En canvi, assegura, si es passa sis setmanes assajant l'Elektra, sempre acaba deprimida.

La música de Dukas està entre Debussy i Wagner, de qui adopta els leitmotiv. "És com Debussy explicat amb el llenguatge de Wagner", aclareix el director artístic del Liceu, Joan Matabosch. Stéphane Denève dirigirà l'orquestra del coliseu barceloní.

Dukas i 'Fantasia'

Per a Guth, portar a escena Ariane et Barbe-Bleue ha estat tot un repte, sobretot perquè no tenia referents. "Si faig un Parsifal -diu el director-, necessito trobar el ritme, la inspiració, esbrinar quines són les idees que hi ha al darrere i després mirar com s'ha fet en els últims 20 anys. [...] Aquí, en canvi, no vaig necessitar cap procés de verificació i puc començar a explicar la història més directament perquè no he de preveure el que la gent espera". La nova producció, que estarà al Liceu fins al 8 de juliol, és, doncs, gairebé una estrena mundial. De fet, a l'Estat només s'ha vist un cop, a Madrid, cap al 1913.

Dukas no és un músic fàcil. A part que en un atac d'ira va cremar bona part de la seva producció, ha passat a la història per la simfonia L'aprenent de bruixot , banda sonora de la pel·lícula de Disney Fantasia . Això no obstant, segons Guth, Messiaen, a les seves famoses classes al Conservatori de París, feia servir la partitura d' Ariane et Barbe-Bleue per parlar de la perfecció compositiva.

stats