Paradoxalment, l'enigmàtica postura vital de Bob Dylan ha fet que sigui el músic més estudiat de la història del rock. Dylan és un tòtem polièdric, una geografia musical que s'ha cartografiat de totes les maneres possibles. Però el gran misteri és esbrinar com ha arribat als 70 anys en tan bona forma, en reinvenció constant i amb una obra que revalida cada nova generació. Dos dies abans del seu setantè aniversari, és un bon moment per passar revista a les edats del joglar de Minnesota.
20 anys
'Blowin' in the wind'
El 1961, poc després de la seva arribada a l'escena folk de Nova York, Dylan ja no era el jovenet ingenu que aparentava ser. Sabia treure partir del seu encant personal en la lluita per la subsistència, i sobretot havia mimetitzat la tècnica i els trucs dels artistes més experimentats. Un punt d'inflexió primerenc va ser establir amistat amb seu ídol, el gran cantant folk Woody Guthrie, en el seu llit de mort. En un inici, Dylan va venir a la Gran Poma només per conèixer-lo. Dylan exhibia, com un talismà, una postal de Guthrie: "Encara no estic mort", li va escriure.
30 anys
'Knockin' on heaven's door'
Ja després d'haver superat l'etapa d'anticrist del folk per la seva conversió al rock, Dylan va temptejar el cinema de ficció per primer cop. Va fer un paper secundari a Pat Garret & Billy el Nen (1973). El director Sam Peckinpah, alcohòlic, paranoic i amant de les armes, va convertir el rodatge a Mèxic en un infern. Això sí, Dylan en va poder treure Knockin' on heaven's door , sublim evocació del western .
40 anys
'Gotta serve somebody'
La crisi dels 40. Després del seu divorci amb Sara Lownds el 1977, Dylan va abraçar la fe cristiana a través de la seva nova parella, Alice Artes. La crítica va destrossar el seu disc cristià, Saved (1980). La seva gira anglesa va fer figa: el públic, fart de cançons espirituals i gospel, li va girar l'esquena en favor de l'ascendent vitalitat de Bruce Springsteen.
50 anys
'Foot of pride'
Au fènix. Quan ningú donava ni un duro per la seva carrera, la publicació de la monumental col·lecció de 58 cançons inèdites, The bootleg series vol. 1-3 (1991), farcida d'obres mestres, recorda al públic i la indústria que és ben lluny de ser una relíquia. Obcecat a actuar en directe, l'any 1988 va iniciar la seva gira perpètua, que dura fins avui, el Never ending tour . Possiblement el seu segon divorci milionari, l'any 1991, el va esperonar: 1992, 105 concerts!
56 anys
'Love sick'
Val la pena trencar la regularitat d'aquesta cronologia. El 1997 Dylan va lliurar Time out of mind , el primer disc amb cançons noves -no pas versions- en set anys. I és tan bo que espanta. Amb ell, va connectar de ple amb tota una nova generació, va ascendir a l'Olimp dels intocables. Un vers per al record: "Camino per carrers morts / camino amb tu dins el cap" ( Love sick ).
70 anys
'Life is hard'
En la recta final, Dylan segueix instal·lat en la paradoxa: actua per al Papa però torna al judaisme; és venerat, però lluny de l'èxit massiu dels seus coetanis; és un dels músics de rock que més motlles literaris i sonors ha trencat, però a Espanya encara se'l percep com a cantautor protesta -va abandonar l'etiqueta l'any 1965!-. La notícia recent d'Efe ("El govern xinès prohibeix a Dylan tocar Blowin' in the wind ") no podria ser més irrellevant. No la toca ni a Nova York. La notícia és: un home de 70 anys actua cada dia. El 16 de juny torna a la carretera.
