Publicitat
Publicitat

La discoteca de Juan Magán i Gente de Zona

Tant el badaloní com els cubans són superestrelles musicals

Tant el badaloní Juan Magán com els cubans Gente de Zona són superestrelles musicals. Només la cançó que tenen plegats, He llorado (como un niño), acumula més de 287 milions de visualitzacions a YouTube, i La gozadera, dels cubans amb Marc Anthony, passa dels 700 milions. Tot això en només dos anys. Per tant, i amb el precedent de l’èxit de convocatòria del badaloní en les Festes de la Mercè de l’any passat (gratis, això sí), tenia tot el sentit que el Festival del Mil·lenni programés el concert de Juan Magán i Gente de Zona al Palau Sant Jordi, sobretot perquè no és habitual que passin per Barcelona. Però, al final, tot i que les entrades, a 37 euros, eren més assequibles que les de qualsevol artista internacional que ens visita, el concert es va traslladar al Sant Jordi Club, qui sap si perquè diumenge no és el millor dia per pujar a Montjuïc a ballar. Tot i així, els que hi van anar no van voler renunciar a convertir el recinte en una discoteca.

“Moltes gràcies. Sé que venir aquí un diumenge és un esforç”, va dir Magán quan ja havien sonat hits d’electrollatí com Ella no sigue modas i Mal de amores. Més bon productor que cantant, el badaloní va fer ballar les prop de 4.000 persones amb una sessió amb diferents punts d’intensitat i una posada en escena que incloïa únicament dues ballarines que tan aviat eren robots com semblaven sortides d’un Carnaval caribeny. Magán dispara els temes i canta per sobre, però molt assenyadament busca còmplices com els cubans Bony & Kelly, que van cantar Bailando por ahí i el recent Rápido, brusco, violento, un tema que, com Quiero que sepas i el Noche y de día que va fer amb Enrique Iglesias i Yandel, toca terrenys més house i dance. A poc a poc, ha anat enriquint el seu univers rítmic alhora que no renuncia a un romanticisme lliure de sofisticació. Una bona prova n’és Hoy he llorado (como un niño), una cançó amb cor de bachata que va sortir a cantar durant l’actuació de Gente de Zona.

Els cubans Alexander Delgado i Randy Malcom van posar en joc una orquestra de nou músics d’ànima salsera, amb trompetes i trombons com a protagonistes. Els autors de La gozadera també van deixar espai per al carisma de Delgado, un xòuman pendent del públic barceloní en tot moment, encara que a vegades amb sortides si més no curioses. Per exemple, va dir que deixaria Miami per venir a Barcelona perquè aquí “les croquetes són millors”. I el públic va respondre ballant i cantant, fins i tot la peculiar actualització que han fet de la Macarena de Los del Río, la coreografia de la qual sembla que no s’oblida.

El format de gran banda afavoreix les cançons de Gente de Zona. Va quedar prou clar quan van catapultar Bailando i Duele el corazón, els hits estratosfèrics d’Enrique Iglesias que prenen una nova dimensió quan només la canten i la toquen els cubans, i que de fet van ser dos dels moments culminants de tres hores de doble concert.